Passa al contingut principal

15-07-2020 Dimecres



Em dius: "Hem parlat molt i de moltes coses, però molt poc d'amor." I et dic: "tot és AMOR, per tant, parlar de tot, és parlar d'AMOR" ¿Saps què és AMOR?
Sinto petit.
12/07/2020

Feliç dia a tothom. Molta fresca i un mostrari de bromes primes, blanques i una gamma de grisos. Però això no ens fa gens de destorb per a ser feliços.

Sóc d'aquelles persones que xerra molt, i no només això, sinó que en diferents ocasions puc serrar i xerrar un temps considerable i, en definitiva, el que he dit en aquest temps, no aporta res de profit. A vegades xerro jo per a què no xerrin les altres persones, algú diria que és cosa d'un dels meus oficis. També n'hi ha la dita de: "parlar poc i malament, és molt parlar" i la de: "tu parla que alguna cosa queda" i la de: "obres són amors i no bones raons". Crec que hauríem de xerrar just el que precisem, el complicat és saber el què precisem. També crec que n'hi ha coses, com els sentiments, entre ells l'amor, que si s'ha de parlar d'ells per a què les altres persones s'adonin que les aimem, és que en realitat no les aimem, tenim un dissimulat interès en elles perquè pensem que alguna cosa de profit en podem treure d'elles. Els sentiments se senten, no cal parlar-ne, el que sentim ja són les paraules dels sentiments.

No cal parlar per a definir el sentiment cap a la COVID-19, només cal sentir el rebuig general i particular per a saber que no és benvingut. Desterrem-lo.

Sinto petit. Dia de Mercuri a 15/07/2020

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dijous, 04 de Juny de 2020

Aquelles persones que critiquen a les que fem crítiques constructives, ens estan informant que tenen por que les nostres crítiques barrin el pas a les seues crítiques destructives, les quals, practiquen per a aconseguir formar una oligarquia. Sinto petit. 04/06/2020 Per a totes aquelles persones que em critiquen.

02 - Divendres, 29 d’Abril de 2011

Diu la lletra d'una cançó "Hi haurà algun dia en què tots al aixecar la vista veurem una terra que hi posi LLIBERTAT" Em pregunto que si l'etiqueta de llibertat que portarà aqueixa terra serà una simple etiqueta o serà l'anunci de què realment en aqueixa terra, la llibertat hi és present en tota la seua grandària. Avui em sento esclau de la meua depressió, demà, qui sap si hi haurà un demà.

Divendres 26 de Juny de 2020

Em nego a visitar grans obres arquitectòniques construïdes en temps passats, siguin religioses o no. Quan les miro, no veig bellesa ni grandiositat, tan sols hi veig la sang, la suor, la fatiga, el dolor, la mort de les persones esclaves, obligades a construir-ho per a la vanaglòria de les persones poderoses. El patiment d'elles, em fa patir en lloc de gaudir d'una hipotètica menyspreable bellesa. Sinto petit. 26/06/2020

01 - Dimarts, 26 d’Abril de 2011.

Ja sé que la solitud no sol ser una bona companya. Ja sé que ens deprimim perquè volem. Ja sé que al meu voltant hi ha molta gent que m'estima. Ja sé que fins i tot hi ha qui m'aima. Ja sé que recollim el fruït de el que hem sembrat. Xisclo, crido, gesticulo, ningú em sent, ningú em veu. Què és el que he sembrat? Sinto petit, 26/04/2011

GRACIAS, JOSÉ ANTONIO LABORDETA

HABRA UN DIA EN QUE TODOS, AL LEVANTAR LA VISTA, VEREMOS UNA TIERRA QUE PONGA LIBERTAD. 1. Hermano, aquí mi mano, será tuya mi frente y tu gesto de siempre caerá sin levantar huracanes de miedo ante la libertad. Haremos el camino en un mismo trazado, uniendo nuestros hombros para así levantar a aquellos que cayeron gritando libertad. 2. Tocarán las campanas desde los campanarios y los campos desiertos volverán a granar unas espigas altas, dispuestas para el pan; para un pan que en los siglos nunca fue repartido entre todos aquellos que hicieron lo posible  por empujar la historia hacia la libertad. 3. También será posible que esa hermosa mañana ni tú, ni yo, ni el otro la lleguemos a ver, pero habrá que forzarla para que pueda ser. Que sea como un viento que arranque los matojos, surgiendo la verdad, y limpie los caminos de siglos de destrozos contra la libertad.

AVUI , 17 de març 2011

Aimar és viure en llibertat. La llibertat és empresonada per la hipocresia. La hipocresia s’alimenta del “NO SABER” El “NO SABER” és la finalitat dels porucs. Els porucs viuen esclaus d’ells mateixos. La pròpia esclavitud és la negació a l’AMOR. Sinto petit, 10/02/2011, matinada