UN
DOLÇ VIATGE EN TREN, QUINTA PART
https://sintopetit.blogspot.com/p/un-dolc-viatge-en-tren.html
Dau
(Sinto petit)
Juncosa
de les Garrigues 23 de Agosto del 2001
Per
a la Irene, de Granada
Després de 31 anys en què tothom em deia que sofria dels nervis, van
decidir que el meu cor em donaria vida per a tres dies més, si no m’operaven, i
si m’operaven, donaven per descomptat que tenia un 2% de possibilitats de
passar l’operació. A l’habitació de l’hospital, sol, les 2 de la matinada,
pensatiu, relaxat, la meua vida va passar fugaçment davant meu. Van dir que el
13 d’octubre m’operaven, jo vaig decidir que esperessin 5 dies més, fins al 18,
per què?, motius llargs d’explicar (potser algun dia t’ho expliqui) durant 8
dies vaig repassar la meva existència, de res em vaig penedir, vaig deixar de
fumar (fumava 4 paquets diaris), vaig deixar de prendre cafè (prenia més d’un
litre diari) no em feia mal ni el tabac ni el cafè, m’ho van assegurar els
metges, però em creaven dependència, esclavitud. Vaig observar els meus
sentiments, em creen dependència les persones a les quals amo, estiguin vives o
no?, no, el veritable amor no crea dependència. El 18 d’octubre hauran
transcorregut 8 anys. En aquell hospital vaig conèixer, vaig tractar, vaig
compartir i algú es va aturar, deia que la vida recorreguda després dels 45
anys era un regal que algú ens donava i ell no volia regals. Molt sovint, en el
meu silenci interior, estic amb ell, i amb ell mantinc converses molt llargues.
Dia de Saturn a 14//11/2020
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada