Passa al contingut principal

14-11-2020 Dissabte

 
UN DOLÇ VIATGE EN TREN, QUINTA PART
https://sintopetit.blogspot.com/p/un-dolc-viatge-en-tren.html
Dau (Sinto petit)
Juncosa de les Garrigues 23 de Agosto del 2001
Per a la Irene, de Granada
 
Després de 31 anys en què tothom em deia que sofria dels nervis, van decidir que el meu cor em donaria vida per a tres dies més, si no m’operaven, i si m’operaven, donaven per descomptat que tenia un 2% de possibilitats de passar l’operació. A l’habitació de l’hospital, sol, les 2 de la matinada, pensatiu, relaxat, la meua vida va passar fugaçment davant meu. Van dir que el 13 d’octubre m’operaven, jo vaig decidir que esperessin 5 dies més, fins al 18, per què?, motius llargs d’explicar (potser algun dia t’ho expliqui) durant 8 dies vaig repassar la meva existència, de res em vaig penedir, vaig deixar de fumar (fumava 4 paquets diaris), vaig deixar de prendre cafè (prenia més d’un litre diari) no em feia mal ni el tabac ni el cafè, m’ho van assegurar els metges, però em creaven dependència, esclavitud. Vaig observar els meus sentiments, em creen dependència les persones a les quals amo, estiguin vives o no?, no, el veritable amor no crea dependència. El 18 d’octubre hauran transcorregut 8 anys. En aquell hospital vaig conèixer, vaig tractar, vaig compartir i algú es va aturar, deia que la vida recorreguda després dels 45 anys era un regal que algú ens donava i ell no volia regals. Molt sovint, en el meu silenci interior, estic amb ell, i amb ell mantinc converses molt llargues.
 
Dia de Saturn a 14//11/2020

 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dijous, 04 de Juny de 2020

Aquelles persones que critiquen a les que fem crítiques constructives, ens estan informant que tenen por que les nostres crítiques barrin el pas a les seues crítiques destructives, les quals, practiquen per a aconseguir formar una oligarquia. Sinto petit. 04/06/2020 Per a totes aquelles persones que em critiquen.

02 - Divendres, 29 d’Abril de 2011

Diu la lletra d'una cançó "Hi haurà algun dia en què tots al aixecar la vista veurem una terra que hi posi LLIBERTAT" Em pregunto que si l'etiqueta de llibertat que portarà aqueixa terra serà una simple etiqueta o serà l'anunci de què realment en aqueixa terra, la llibertat hi és present en tota la seua grandària. Avui em sento esclau de la meua depressió, demà, qui sap si hi haurà un demà.

Divendres 26 de Juny de 2020

Em nego a visitar grans obres arquitectòniques construïdes en temps passats, siguin religioses o no. Quan les miro, no veig bellesa ni grandiositat, tan sols hi veig la sang, la suor, la fatiga, el dolor, la mort de les persones esclaves, obligades a construir-ho per a la vanaglòria de les persones poderoses. El patiment d'elles, em fa patir en lloc de gaudir d'una hipotètica menyspreable bellesa. Sinto petit. 26/06/2020

01 - Dimarts, 26 d’Abril de 2011.

Ja sé que la solitud no sol ser una bona companya. Ja sé que ens deprimim perquè volem. Ja sé que al meu voltant hi ha molta gent que m'estima. Ja sé que fins i tot hi ha qui m'aima. Ja sé que recollim el fruït de el que hem sembrat. Xisclo, crido, gesticulo, ningú em sent, ningú em veu. Què és el que he sembrat? Sinto petit, 26/04/2011

GRACIAS, JOSÉ ANTONIO LABORDETA

HABRA UN DIA EN QUE TODOS, AL LEVANTAR LA VISTA, VEREMOS UNA TIERRA QUE PONGA LIBERTAD. 1. Hermano, aquí mi mano, será tuya mi frente y tu gesto de siempre caerá sin levantar huracanes de miedo ante la libertad. Haremos el camino en un mismo trazado, uniendo nuestros hombros para así levantar a aquellos que cayeron gritando libertad. 2. Tocarán las campanas desde los campanarios y los campos desiertos volverán a granar unas espigas altas, dispuestas para el pan; para un pan que en los siglos nunca fue repartido entre todos aquellos que hicieron lo posible  por empujar la historia hacia la libertad. 3. También será posible que esa hermosa mañana ni tú, ni yo, ni el otro la lleguemos a ver, pero habrá que forzarla para que pueda ser. Que sea como un viento que arranque los matojos, surgiendo la verdad, y limpie los caminos de siglos de destrozos contra la libertad.

AVUI , 17 de març 2011

Aimar és viure en llibertat. La llibertat és empresonada per la hipocresia. La hipocresia s’alimenta del “NO SABER” El “NO SABER” és la finalitat dels porucs. Els porucs viuen esclaus d’ells mateixos. La pròpia esclavitud és la negació a l’AMOR. Sinto petit, 10/02/2011, matinada