Passa al contingut principal

14-08-2020 Divendres



Només hi ha una veritat absoluta: que la veritat és relativa.
André Maurois

Moltes vegades he dit que no crec en els absolutismes, doncs, per a poder afirmar que alguna cosa és absoluta, hem de conèixer el seu principi i el seu final i com que tot és la continuació de tot, res té un principi clar ni un final concret. Si d'una barra massissa de ferro n'escapcem un bocí, podríem dir que és el moment de l'inici del bocí, i si no en fem res més, també és el moment del seu final. Res més lluny d'això. Ens hauríem de traslladar a centenars d'anys enrere per a poder observar com diferents partícules de matèria, ajudades per les altes temperatures i les pressions, s'unien en una sola matèria que l'home la va batejar com "ferro", la va extreure de la terra i l'ha anat modificant per a obtenir diferents acabats amb els quals poder construir algunes coses. Però, el ferro, a part que l'ésser humà el modifiqui, també té vida pròpia i, al seu ritme, es va modificant, no és mai el mateix, però al ser molt lenta la seua transformació natural, necessitem uns quants anys per a poder observar els canvis. El bocí de ferro que hem separat de la barra, té una mena d'inici en l'univers, fa milions d'anys i desconeixem quan haurà fet un canvi total, per si sol, de la seua estructura molecular.
La veritat no és un bocí de ferro, però sí que té les mateixes propietats de principi i fi i de canvi, a més a més, el que pot ser veritat per algú, pot ser dubtós per a altres persones, o increïble per a altres tantes. És relativa,

Sinto petit. Dia de Venus a 14/08/2020

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dijous, 04 de Juny de 2020

Aquelles persones que critiquen a les que fem crítiques constructives, ens estan informant que tenen por que les nostres crítiques barrin el pas a les seues crítiques destructives, les quals, practiquen per a aconseguir formar una oligarquia. Sinto petit. 04/06/2020 Per a totes aquelles persones que em critiquen.

02 - Divendres, 29 d’Abril de 2011

Diu la lletra d'una cançó "Hi haurà algun dia en què tots al aixecar la vista veurem una terra que hi posi LLIBERTAT" Em pregunto que si l'etiqueta de llibertat que portarà aqueixa terra serà una simple etiqueta o serà l'anunci de què realment en aqueixa terra, la llibertat hi és present en tota la seua grandària. Avui em sento esclau de la meua depressió, demà, qui sap si hi haurà un demà.

Divendres 26 de Juny de 2020

Em nego a visitar grans obres arquitectòniques construïdes en temps passats, siguin religioses o no. Quan les miro, no veig bellesa ni grandiositat, tan sols hi veig la sang, la suor, la fatiga, el dolor, la mort de les persones esclaves, obligades a construir-ho per a la vanaglòria de les persones poderoses. El patiment d'elles, em fa patir en lloc de gaudir d'una hipotètica menyspreable bellesa. Sinto petit. 26/06/2020

01 - Dimarts, 26 d’Abril de 2011.

Ja sé que la solitud no sol ser una bona companya. Ja sé que ens deprimim perquè volem. Ja sé que al meu voltant hi ha molta gent que m'estima. Ja sé que fins i tot hi ha qui m'aima. Ja sé que recollim el fruït de el que hem sembrat. Xisclo, crido, gesticulo, ningú em sent, ningú em veu. Què és el que he sembrat? Sinto petit, 26/04/2011

GRACIAS, JOSÉ ANTONIO LABORDETA

HABRA UN DIA EN QUE TODOS, AL LEVANTAR LA VISTA, VEREMOS UNA TIERRA QUE PONGA LIBERTAD. 1. Hermano, aquí mi mano, será tuya mi frente y tu gesto de siempre caerá sin levantar huracanes de miedo ante la libertad. Haremos el camino en un mismo trazado, uniendo nuestros hombros para así levantar a aquellos que cayeron gritando libertad. 2. Tocarán las campanas desde los campanarios y los campos desiertos volverán a granar unas espigas altas, dispuestas para el pan; para un pan que en los siglos nunca fue repartido entre todos aquellos que hicieron lo posible  por empujar la historia hacia la libertad. 3. También será posible que esa hermosa mañana ni tú, ni yo, ni el otro la lleguemos a ver, pero habrá que forzarla para que pueda ser. Que sea como un viento que arranque los matojos, surgiendo la verdad, y limpie los caminos de siglos de destrozos contra la libertad.

AVUI , 17 de març 2011

Aimar és viure en llibertat. La llibertat és empresonada per la hipocresia. La hipocresia s’alimenta del “NO SABER” El “NO SABER” és la finalitat dels porucs. Els porucs viuen esclaus d’ells mateixos. La pròpia esclavitud és la negació a l’AMOR. Sinto petit, 10/02/2011, matinada