Només
hi ha una veritat absoluta: que la veritat és relativa.
André
Maurois
Moltes vegades he dit que no crec en els absolutismes, doncs, per a
poder afirmar que alguna cosa és absoluta, hem de conèixer el seu principi i el
seu final i com que tot és la continuació de tot, res té un principi clar ni un
final concret. Si d'una barra massissa de ferro n'escapcem un bocí, podríem dir
que és el moment de l'inici del bocí, i si no en fem res més, també és el
moment del seu final. Res més lluny d'això. Ens hauríem de traslladar a
centenars d'anys enrere per a poder observar com diferents partícules de
matèria, ajudades per les altes temperatures i les pressions, s'unien en una
sola matèria que l'home la va batejar com "ferro", la va extreure de
la terra i l'ha anat modificant per a obtenir diferents acabats amb els quals
poder construir algunes coses. Però, el ferro, a part que l'ésser humà el
modifiqui, també té vida pròpia i, al seu ritme, es va modificant, no és mai el
mateix, però al ser molt lenta la seua transformació natural, necessitem uns
quants anys per a poder observar els canvis. El bocí de ferro que hem separat
de la barra, té una mena d'inici en l'univers, fa milions d'anys i desconeixem
quan haurà fet un canvi total, per si sol, de la seua estructura molecular.
La veritat no és un bocí de ferro, però sí que té les mateixes propietats
de principi i fi i de canvi, a més a més, el que pot ser veritat per algú, pot
ser dubtós per a altres persones, o increïble per a altres tantes. És relativa,
Sinto petit. Dia de Venus a 14/08/2020
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada