MORT
I VIDA - VIDA I MORT
2ª
part de 3
Mort i vida, vida i mort. Em fa pensar en el que un dia vaig escriure
“La mort i la vida coincideixen en el mateix punt d’una circumferència sense
principi ni fi”. Res coneixem del principi o de la fi de la vida, de les coses.
Quan un infant fa la primera glopada d’aire en la seua vida, sense voler-ho, es
troba amb la mort que l’espera. Una mort que no té data fixada d’execució. El
mateix punt de partida per a la vida i per a la mort. En el moment de nàixer
comencem a morir. En el moment de morir, naltres, matèria que som, comencem a
viure d’una altra manera, fent canvis en la matèria sense deixar de formar part
de la circumferència. A poc a poc, tornant al punt de trobada, mort i vida,
vida i mort.
Vida i mort, mort i vida. Té vida, l’AMOR? Té mort, l’AMOR? Dubtes molt
dubtoses, però el dubte és vida i la vida és un dubte continuat que ens va
conduint sinuosament cap a la mort. L’AMOR, com la llibertat, neix amb naltres.
L’AMOR, igual que ho fa l’esclavitud, mor amb naltres, però sempre està amb
naltres, encara que el vulguem rebutjar, l’únic que fem és no voler-lo veure,
no desitjar sentir-lo.
Sinto petit. Dia del Sol a 13/09/2020
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada