El millor dels temps difícils, és
que sempre espanta als falsos amics i ens adonem de quins són els veritables.
(Llegit a la web)
Avui
millor que ahir i demà millor que avui, diu la dita, doncs, au, a tenir un dia
millor que el d'ahir. Bon i feliç dia tinguem.
I em
pregunten - ¿No estàs trist per estar sol? - Bé, la resposta és obvia, diuen
que és millor estar sol que mal acompanyat. També els hi comento que viure sol
en un lloc no vol dir que estàs sol, he estat sol, durant quasi trenta-dos anys
vivint amb una altra...., diguem-ne, persona... Sóc humà i no sóc de pedra,
defalleixo com qualsevol persona, m'aixeco com qualsevol persona i tiro cap
endavant, com qualsevol persona. Vull dir, que també he necessitat ajuda de les
altres persones i en diverses ocasions. Cada vegada que he necessitat un ombro
on arrepenjar-me, he trobat de tot. La majoria, veient-me com estava, fugien
tan de pressa com viatja el llamp. En cada ocasió he sabut qui realment estava
allí per amistat o per un maleït interès. Diuen que no hi ha mal que per bé no
vingui, ho crec. Hagi estat com hagi estat, encara estic viu i penso donar
guerra molts anys més. Aquesta pandèmia que estem vivint, no sé si ens mostrarà
qui són els nostres amics i amigues, no ho sé. El que sí que ens deixarà veure
és a aquestes, diguem-ne, persones que des del nici de la COVID 19, que ho
reclamen tot, algunes d'elles, han estat hospitalitzades i, ara, van pel carrer
sense respectar cap norma. Aquí teniu als veritables enemics de la humanitat.
Però, no ens hem de preocupar, quedem una gran majoria que fem les coses bé i
aconseguirem doblegar al virus maleït.
Que
L'AMOR PER A LA HUMANITAT sigui el nostre guia.
Sinto
petit. Dimecres 13/05/2020
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada