Passa al contingut principal

13-05-2020



El millor dels temps difícils, és que sempre espanta als falsos amics i ens adonem de quins són els veritables. (Llegit a la web)

Avui millor que ahir i demà millor que avui, diu la dita, doncs, au, a tenir un dia millor que el d'ahir. Bon i feliç dia tinguem.

I em pregunten - ¿No estàs trist per estar sol? - Bé, la resposta és obvia, diuen que és millor estar sol que mal acompanyat. També els hi comento que viure sol en un lloc no vol dir que estàs sol, he estat sol, durant quasi trenta-dos anys vivint amb una altra...., diguem-ne, persona... Sóc humà i no sóc de pedra, defalleixo com qualsevol persona, m'aixeco com qualsevol persona i tiro cap endavant, com qualsevol persona. Vull dir, que també he necessitat ajuda de les altres persones i en diverses ocasions. Cada vegada que he necessitat un ombro on arrepenjar-me, he trobat de tot. La majoria, veient-me com estava, fugien tan de pressa com viatja el llamp. En cada ocasió he sabut qui realment estava allí per amistat o per un maleït interès. Diuen que no hi ha mal que per bé no vingui, ho crec. Hagi estat com hagi estat, encara estic viu i penso donar guerra molts anys més. Aquesta pandèmia que estem vivint, no sé si ens mostrarà qui són els nostres amics i amigues, no ho sé. El que sí que ens deixarà veure és a aquestes, diguem-ne, persones que des del nici de la COVID 19, que ho reclamen tot, algunes d'elles, han estat hospitalitzades i, ara, van pel carrer sense respectar cap norma. Aquí teniu als veritables enemics de la humanitat. Però, no ens hem de preocupar, quedem una gran majoria que fem les coses bé i aconseguirem doblegar al virus maleït.

Que L'AMOR PER A LA HUMANITAT sigui el nostre guia.

Sinto petit. Dimecres 13/05/2020

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dijous, 04 de Juny de 2020

Aquelles persones que critiquen a les que fem crítiques constructives, ens estan informant que tenen por que les nostres crítiques barrin el pas a les seues crítiques destructives, les quals, practiquen per a aconseguir formar una oligarquia. Sinto petit. 04/06/2020 Per a totes aquelles persones que em critiquen.

02 - Divendres, 29 d’Abril de 2011

Diu la lletra d'una cançó "Hi haurà algun dia en què tots al aixecar la vista veurem una terra que hi posi LLIBERTAT" Em pregunto que si l'etiqueta de llibertat que portarà aqueixa terra serà una simple etiqueta o serà l'anunci de què realment en aqueixa terra, la llibertat hi és present en tota la seua grandària. Avui em sento esclau de la meua depressió, demà, qui sap si hi haurà un demà.

Divendres 26 de Juny de 2020

Em nego a visitar grans obres arquitectòniques construïdes en temps passats, siguin religioses o no. Quan les miro, no veig bellesa ni grandiositat, tan sols hi veig la sang, la suor, la fatiga, el dolor, la mort de les persones esclaves, obligades a construir-ho per a la vanaglòria de les persones poderoses. El patiment d'elles, em fa patir en lloc de gaudir d'una hipotètica menyspreable bellesa. Sinto petit. 26/06/2020

01 - Dimarts, 26 d’Abril de 2011.

Ja sé que la solitud no sol ser una bona companya. Ja sé que ens deprimim perquè volem. Ja sé que al meu voltant hi ha molta gent que m'estima. Ja sé que fins i tot hi ha qui m'aima. Ja sé que recollim el fruït de el que hem sembrat. Xisclo, crido, gesticulo, ningú em sent, ningú em veu. Què és el que he sembrat? Sinto petit, 26/04/2011

GRACIAS, JOSÉ ANTONIO LABORDETA

HABRA UN DIA EN QUE TODOS, AL LEVANTAR LA VISTA, VEREMOS UNA TIERRA QUE PONGA LIBERTAD. 1. Hermano, aquí mi mano, será tuya mi frente y tu gesto de siempre caerá sin levantar huracanes de miedo ante la libertad. Haremos el camino en un mismo trazado, uniendo nuestros hombros para así levantar a aquellos que cayeron gritando libertad. 2. Tocarán las campanas desde los campanarios y los campos desiertos volverán a granar unas espigas altas, dispuestas para el pan; para un pan que en los siglos nunca fue repartido entre todos aquellos que hicieron lo posible  por empujar la historia hacia la libertad. 3. También será posible que esa hermosa mañana ni tú, ni yo, ni el otro la lleguemos a ver, pero habrá que forzarla para que pueda ser. Que sea como un viento que arranque los matojos, surgiendo la verdad, y limpie los caminos de siglos de destrozos contra la libertad.

AVUI , 17 de març 2011

Aimar és viure en llibertat. La llibertat és empresonada per la hipocresia. La hipocresia s’alimenta del “NO SABER” El “NO SABER” és la finalitat dels porucs. Els porucs viuen esclaus d’ells mateixos. La pròpia esclavitud és la negació a l’AMOR. Sinto petit, 10/02/2011, matinada