13-11-2020 Divendres

 

UN DOLÇ VIATGE EN TREN, QUARTA PART
https://sintopetit.blogspot.com/p/un-dolc-viatge-en-tren.html
Dau (Sinto petit)
Juncosa de les Garrigues 23 de Agosto del 2001
Per a la Irene, de Granada
 
Per descomptat, en un viatge realitzat en un mitjà on hi cap més d’una persona, sempre hi haurà qui viatgi en el mateix mitjà, en el mateix vagó o al mateix tren, però no tots aniran amb nosaltres. Tots viatgem en i amb el mateix mitjà i tots anem amb tots, és la nostra ceguesa emocional la que ens fa creure que hi ha distincions, la que ens crea la necessitat de voler, de posseir allò que considerem útil per a una més còmoda travessia pel desert, per aquest lloc desert d’amor que nosaltres mateixos ens fabriquem, ja que anteposem la falsa seguretat que ens proporciona pensar que som posseïdors, a la dolça i sensible estada en l’edèn de e “L’ AMOR”. És lògic que qui pressent un voler i no un aimar, s’aparti d’aquest sentiment egoista que esclavitza. És lògic que s’aferri a la llibertat i s’aparti bruscament, o subtilment. És llavors quan s’esquerda la fràgil closca de falsa seguretat que ens hem fabricat i ens sentim decebuts, desvalguts, dolguts… És llavors quan posem el crit en el cel, clamem justícia divina per als nostres errors terrenals. És llavors quan ens creiem els únics desgraciats del cosmos i, avergonyits, creient-nos incapaços de tot i de res, és llavors quan neguem l’evident, quan ens autoprohibim amor, pau felicitat… , és llavors quan sentim una falsa necessitat d’aturar-nos en el viatge, és llavors quan volem convèncer, als nostres companys de viatge, que no és covardia el que sentim, sinó que és una necessitat.
 
Dia de Venus a 13/11/2020