MORT
I VIDA - VIDA I MORT
1ª
Part de 3
La serralada de la Llena, en un cim, al costat de la punta del camell,
jo segut en una roca partida en dos, envoltada dels milers de “rollons” grans i
petits, roca on hi descansa, també, l'esquelet cremat i gris d’un arbre
trencat, testimoni callat d’un maleït incendi d’anys enrere. Allà, enfront, a
uns quants centenars de metres, el majestuós Montsant, sembla que ens vol dir:
“us vigilo i tinc molta cura de valtres".
On s’acaba la serralada del Montsant, a la nostra dreta, emergeix quasi
tímidament, fum blanc, i possiblement radioactiu, de la central nuclear d’Ascó,
sembla voler espantar al sol rogiscós del capvespre, mig embolcallat amb fines
franges de bromes de colors variats, una gamma degradada de blaus taronges i
marrons.
Amb molta precaució, m’apropo a la punta del cim, aguaito cap a les
valls del riu Montsant. La punta del pantà de Margalef, rocs, arbres, coscolls,
romers florits, timó i farigola, infinitat de floretes blanques, grogues i de
colors diversos, un mas amb corral fet de pedra seca i un aljub cobert amb una
llosa com a teulada. Vida i mort, mort i vida barrejats sense fer-se destorb.
Sinto petit. Dia de Saturn a
12/09/2020
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada