Passa al contingut principal

11-07-2020 Dissabte



Molt bon dia i bona cua de setmana, el cap és el dilluns.

L'escrit de bona nit que ahir vaig posar a Facebook i al meu estat de WhatsApp, és: "Qui comparteix cultura construeix un món en pau. Qui prepara esportistes per a la gran competició, prepara un exèrcit contra la cultura, contra la pau, contra l'evolució positiva. Sinto petit 05/02/1999", evidentment, no va agradar a algunes persones. Les coses curtes, a vegades s'han d'allargar per a què quedin més entenedores . Allò dels esportistes i l'exercit contra la cultura, aixeca butllofes. L'esport és beneficiós per l'ésser humà, sempre que no estigui destinat a la competició. El que està destinat a la gran competició, comporta una sèrie de negativitats per l'ésser humà. Els muscles no es fan més grans, sinó que s'estiren i oprimeixen els conductes pels quals passen, endolimfa, sang, etc. Ocasionant un retard en l'arribada d'informació al cervell. Mentre només pensem a preparar-nos per a competir, tan sols tenim al cap, la idea de guanyar com sigui, ser els millors, costi el que costi. Competir és guerrejar, o sigui, violència, una cultura a la qual jo dic "inculta" "inhumana". Mentre competim, no pensem en res més que destruir al contrincant, ens manipulen com volen.

Als Estats Units, sobretot, n'hi ha que tenen títols universitaris sense haver estudiat, això sí, han estat molt bons esportistes. Segurament no queda clar el que vull explicar, hauria de disposar de molt més espai.

Sinto petit. Dia de Saturn a 11/07/2020

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dijous, 04 de Juny de 2020

Aquelles persones que critiquen a les que fem crítiques constructives, ens estan informant que tenen por que les nostres crítiques barrin el pas a les seues crítiques destructives, les quals, practiquen per a aconseguir formar una oligarquia. Sinto petit. 04/06/2020 Per a totes aquelles persones que em critiquen.

02 - Divendres, 29 d’Abril de 2011

Diu la lletra d'una cançó "Hi haurà algun dia en què tots al aixecar la vista veurem una terra que hi posi LLIBERTAT" Em pregunto que si l'etiqueta de llibertat que portarà aqueixa terra serà una simple etiqueta o serà l'anunci de què realment en aqueixa terra, la llibertat hi és present en tota la seua grandària. Avui em sento esclau de la meua depressió, demà, qui sap si hi haurà un demà.

Divendres 26 de Juny de 2020

Em nego a visitar grans obres arquitectòniques construïdes en temps passats, siguin religioses o no. Quan les miro, no veig bellesa ni grandiositat, tan sols hi veig la sang, la suor, la fatiga, el dolor, la mort de les persones esclaves, obligades a construir-ho per a la vanaglòria de les persones poderoses. El patiment d'elles, em fa patir en lloc de gaudir d'una hipotètica menyspreable bellesa. Sinto petit. 26/06/2020

01 - Dimarts, 26 d’Abril de 2011.

Ja sé que la solitud no sol ser una bona companya. Ja sé que ens deprimim perquè volem. Ja sé que al meu voltant hi ha molta gent que m'estima. Ja sé que fins i tot hi ha qui m'aima. Ja sé que recollim el fruït de el que hem sembrat. Xisclo, crido, gesticulo, ningú em sent, ningú em veu. Què és el que he sembrat? Sinto petit, 26/04/2011

GRACIAS, JOSÉ ANTONIO LABORDETA

HABRA UN DIA EN QUE TODOS, AL LEVANTAR LA VISTA, VEREMOS UNA TIERRA QUE PONGA LIBERTAD. 1. Hermano, aquí mi mano, será tuya mi frente y tu gesto de siempre caerá sin levantar huracanes de miedo ante la libertad. Haremos el camino en un mismo trazado, uniendo nuestros hombros para así levantar a aquellos que cayeron gritando libertad. 2. Tocarán las campanas desde los campanarios y los campos desiertos volverán a granar unas espigas altas, dispuestas para el pan; para un pan que en los siglos nunca fue repartido entre todos aquellos que hicieron lo posible  por empujar la historia hacia la libertad. 3. También será posible que esa hermosa mañana ni tú, ni yo, ni el otro la lleguemos a ver, pero habrá que forzarla para que pueda ser. Que sea como un viento que arranque los matojos, surgiendo la verdad, y limpie los caminos de siglos de destrozos contra la libertad.

AVUI , 17 de març 2011

Aimar és viure en llibertat. La llibertat és empresonada per la hipocresia. La hipocresia s’alimenta del “NO SABER” El “NO SABER” és la finalitat dels porucs. Els porucs viuen esclaus d’ells mateixos. La pròpia esclavitud és la negació a l’AMOR. Sinto petit, 10/02/2011, matinada