UN
DOLÇ VIATGE EN TREN, PRIMERA PART
https://sintopetit.blogspot.com/p/un-dolc-viatge-en-tren.html
Dau
(Sinto petit)
Juncosa
de les Garrigues 23 de Agosto del 2001
Per
a la Irene, de Granada
En el teu escrit es denota un gran nivell de: tristesa, disconformitat,
ràbia, dolor, ànsia, necessitat d’afecte, insipiència emocional, necessitat de
cridar, de comunicar, d’estimar, de ser feliç, encara que el teu codi emocional
et prohibeixi ser-ho.
Pel que llegeixo, el teu pare, o la teua mare ha fet una aturada en el
dolç viatge del tren de la vida. Per descomptat és un moment trist i de ràbia,
de dolor i disconformitat, per descomptat que sí. Ara bé, aturar-se no és
abandó, és quedar-se en una estació, en qualsevol, en una estació on podem
viatjar amb l’afecte i el record. Una estació on la reencarnació es fa possible
sense la necessitat de què l’ànima, o l’esperit, del que s’atura, s’acobli amb
cap cos físic, sense necessitat de bruixeria o de coses afins. Una estació on,
sense existir el fenomen de la reencarnació, el record del ser que allí hi
habita, el reencarnem en nosaltres, doncs el fem nostre, forma part de la
nostra vida, i amb una durada indefinida, la que nosaltres mateixos decidim.
Dia de Mart a 10/11/2020
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada