Passa al contingut principal

10-09-2020 Dijous

 

"No saber no és bo, però no voler saber és molt pitjor" (Dit per un mestre d'escola de poble als seus alumnes)

 

Vivim en un món ple d'incultura, és degut al fet que durant anys hem estat dirigits per una cultura totalment inculta, obra dels poderosos per a arribar al punt en el qual estem. Dirigents incultes, presidents, alcaldes, directius, etc. envoltats d'ajudants incultes, i les persones que integren els equips de govern, les quals tenen algun estudi, al cap de poc marxen cansats de tant caciquisme i un xic de feixisme, On impera la incultura, el poble pateix.

 

Estem en una societat plena de mitjans que ens poden ajudar a conèixer i aprendre molt més fàcil que fa uns anys. Les noves tecnologies ens aporten una quantitat d'informació important. Però, les mateixes persones que fa uns anys, fan el possible per a què ens deixem enlluernar per les notícies falses encaminades a confondre i dominar al poble, ho estan aconseguint, ens creiem cegament, tot allò que per Facebook, Twitter, Instagram, WhatsApp i altres medis, ens posen al nostre abast. La cosa està en el fet que no solament ens ho creiem, sinó que ho defensem a capa i espasa, "divideix i venceràs" diuen les persones poderoses.

 

"Només sé, que res sé" va dir Sòcrates, "Com més coses sé, més m'adono del molt que em falta per saber" dic jo. No em canso d'aprendre, de conèixer, ja sé que tot el que aprenc i conec no és tal com m'ho mostren, però procuro fer un cribratge i, amb tot, dubto de si és o no verdader allò que he triat, però, procuro no quedar-me com un servent i esclau dels manaires.

 

Sinto petit. Dia de Júpiter a 10/09/2020


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dijous, 04 de Juny de 2020

Aquelles persones que critiquen a les que fem crítiques constructives, ens estan informant que tenen por que les nostres crítiques barrin el pas a les seues crítiques destructives, les quals, practiquen per a aconseguir formar una oligarquia. Sinto petit. 04/06/2020 Per a totes aquelles persones que em critiquen.

02 - Divendres, 29 d’Abril de 2011

Diu la lletra d'una cançó "Hi haurà algun dia en què tots al aixecar la vista veurem una terra que hi posi LLIBERTAT" Em pregunto que si l'etiqueta de llibertat que portarà aqueixa terra serà una simple etiqueta o serà l'anunci de què realment en aqueixa terra, la llibertat hi és present en tota la seua grandària. Avui em sento esclau de la meua depressió, demà, qui sap si hi haurà un demà.

Divendres 26 de Juny de 2020

Em nego a visitar grans obres arquitectòniques construïdes en temps passats, siguin religioses o no. Quan les miro, no veig bellesa ni grandiositat, tan sols hi veig la sang, la suor, la fatiga, el dolor, la mort de les persones esclaves, obligades a construir-ho per a la vanaglòria de les persones poderoses. El patiment d'elles, em fa patir en lloc de gaudir d'una hipotètica menyspreable bellesa. Sinto petit. 26/06/2020

01 - Dimarts, 26 d’Abril de 2011.

Ja sé que la solitud no sol ser una bona companya. Ja sé que ens deprimim perquè volem. Ja sé que al meu voltant hi ha molta gent que m'estima. Ja sé que fins i tot hi ha qui m'aima. Ja sé que recollim el fruït de el que hem sembrat. Xisclo, crido, gesticulo, ningú em sent, ningú em veu. Què és el que he sembrat? Sinto petit, 26/04/2011

GRACIAS, JOSÉ ANTONIO LABORDETA

HABRA UN DIA EN QUE TODOS, AL LEVANTAR LA VISTA, VEREMOS UNA TIERRA QUE PONGA LIBERTAD. 1. Hermano, aquí mi mano, será tuya mi frente y tu gesto de siempre caerá sin levantar huracanes de miedo ante la libertad. Haremos el camino en un mismo trazado, uniendo nuestros hombros para así levantar a aquellos que cayeron gritando libertad. 2. Tocarán las campanas desde los campanarios y los campos desiertos volverán a granar unas espigas altas, dispuestas para el pan; para un pan que en los siglos nunca fue repartido entre todos aquellos que hicieron lo posible  por empujar la historia hacia la libertad. 3. También será posible que esa hermosa mañana ni tú, ni yo, ni el otro la lleguemos a ver, pero habrá que forzarla para que pueda ser. Que sea como un viento que arranque los matojos, surgiendo la verdad, y limpie los caminos de siglos de destrozos contra la libertad.

AVUI , 17 de març 2011

Aimar és viure en llibertat. La llibertat és empresonada per la hipocresia. La hipocresia s’alimenta del “NO SABER” El “NO SABER” és la finalitat dels porucs. Els porucs viuen esclaus d’ells mateixos. La pròpia esclavitud és la negació a l’AMOR. Sinto petit, 10/02/2011, matinada