Necessitem
el silenci, sense ell, tot allò que diguéssim no tindria cap sentit. Si no hi
hagués qui estigués callat i escoltés, res tindria cap sentit. 10/08/2020
Aquí tenim un cel on unes bromes primes, mig difuminades, de color
blanc, transformen el mantell blau en un quadre abstracte mironià. Quadres que
mai he entès ni que volen dir ni com hi pot haver qui paga per ells. Però... en
la varietat està el gust, diuen, de la mateixa manera que hi ha d'haver silenci
per a què les paraules tinguin un sentit, també hi ha d'haver quadres
abstractes per a fer ressaltar allò que no és abstracte, fins i tot, les
diferents maneres de veure la vida fora del món de l'abstracte.
A vegades, el silenci, no és desitjat, és imposat per altres persones
que volen imposar el seu criteri i les nostres paraules les hi són molestes.
Els crits que trenquen certs silencis, també volen crear el silenci d'altres
persones.
"Quan el silenci és el nostre gran amic,
quan les paraules són agulles que ens premen la parla,
quan un món ens oprimeix fins a l'ofec,
quan les llàgrimes, esgotades, ja no sorgeixen,
és quan el dolor és el nostre carceller.
Quan l'amor és el nostre gran company,
quan la mirada és un dolç camí de pau,
quan el nostre món esclata d'alegria,
quan el somriure substitueix a les llàgrimes,
és quan la felicitat està present."
Sinto petit.12/03/1999
Que el silenci sigui part de la nostra felicitat i no dels nostres
patiments.
Sinto petit. Dia de la Lluna a 10/08/2020
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada