No
som el que mostrem, som el que amaguem. (Llegit en la web)
Bon i feliç dia tinguem. En diferents escrits he parlat de la recerca
de naltres mateixos, de saber qui realment som. També he dit que és un xic
complicat poder definir amb precisió qui som, pel fet que, com a matèria que
som, canviem contínuament i el que ara "som" d'aquí a deu minuts ja
no "som". De ser, som éssers humans i res més, però que exercim del
que volem exercir: metges, capellans, monges, infermers, arquitectes,
escombriaires, esportistes, pares, padrins, fills, néts, i un llarg etc. Ens
esforcem tant per saber qui som, que ens creem un conflicte mental descomunal,
encara que no en siguem conscients. Aquest conflicte ens fa creure que la
nostra personalitat és una o és una altra, segons ens interessi o segons el
moment anímic que estiguem passant. Ens podem veure més dèbils o més forts, més
bones persones o menys, etc., etc., i l'endemà, creure tot el contrari. Com que
no arribem a agradar-nos mai, i pensem que no agradarem a les altres persones,
ens fabriquem una falsa personalitat i amaguem la que no ens agrada. Amb tot
aquest conflicte, ni ens agradem, ni agradem, pel que pot costar-nos tenir un
clar entesa amb les persones i la societat en general, així com en tenir una convivència
sincera i tranquil·la.
A la COVID-19 li agrada tothom. Hauríem de dedicar el temps a treballar
per a erradicar-la i no perdre'l cercant el que no trobarem mai.
Sinto petit. Dia de Venus a
10/07/2020
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada