Passa al contingut principal

10-05-2020


Tothom tracta de realitzar alguna cosa gran, sense adonar-se que la vida es compon de coses petites.

Frank Clark

Molt bon i feliç dia tinguem. El cel gris i és molt possible que plogui, a Juncosa. Au, a gaudir del dia i de la vida, que per això estem aquí.

Fins i tot, les partícules més ínfimes de l'univers es transformen contínuament. La societat en la qual vivim no ha de ser menys. Hem arribat a un punt que presumim d'haver deixat enrere allò tan irracional, com ho és la llei del més fort, quan en realitat, hem involucionat i hem disfressat de competitivitat a aquesta llei. A veure qui és el millor, en tot. Això comporta gran violència i poc desenvolupament de la nostra intel·ligència, només lluita i lluita, fins i tot amb naltres mateixos. Una gran majoria de persones, es desperten amb una idea fixa, fer alguna cosa gran que els faci sobreeixir de la resta del món i endur-se el premi, sigui quin sigui. Al mateix temps, aquestes persones i altres, estan a l'aguait per a tallar el cap a qui el tregui per damunt de tots. La vida continua i naltres en ella, estem vius gràcies a petites coses que no els hi donem importància: respirar, menjar, defecar, orinar, beure i, sobretot, per l'AMOR, sense ell, tot seria qualsevol cosa mecànica menys vida.

No hauríem de voler ser els grans éssers que res els afecta, i deixar de complir les normes per a vèncer a la COVID 19 i així demostrar que som més forts que ningú. Aquesta actitud mata. Aquesta actitud pot matar a un mateix i a la resta de persones. Portar una mascareta i posar-se guants, són petites coses que no ens fan grans persones, perquè tots ho som, però sí que ens ajuda a no emmalaltir ni fer emmalaltir. Que la simplicitat ens obri els ulls a les petites coses

Sinto petit. Diumenge 10/05/2020


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dijous, 04 de Juny de 2020

Aquelles persones que critiquen a les que fem crítiques constructives, ens estan informant que tenen por que les nostres crítiques barrin el pas a les seues crítiques destructives, les quals, practiquen per a aconseguir formar una oligarquia. Sinto petit. 04/06/2020 Per a totes aquelles persones que em critiquen.

02 - Divendres, 29 d’Abril de 2011

Diu la lletra d'una cançó "Hi haurà algun dia en què tots al aixecar la vista veurem una terra que hi posi LLIBERTAT" Em pregunto que si l'etiqueta de llibertat que portarà aqueixa terra serà una simple etiqueta o serà l'anunci de què realment en aqueixa terra, la llibertat hi és present en tota la seua grandària. Avui em sento esclau de la meua depressió, demà, qui sap si hi haurà un demà.

Divendres 26 de Juny de 2020

Em nego a visitar grans obres arquitectòniques construïdes en temps passats, siguin religioses o no. Quan les miro, no veig bellesa ni grandiositat, tan sols hi veig la sang, la suor, la fatiga, el dolor, la mort de les persones esclaves, obligades a construir-ho per a la vanaglòria de les persones poderoses. El patiment d'elles, em fa patir en lloc de gaudir d'una hipotètica menyspreable bellesa. Sinto petit. 26/06/2020

01 - Dimarts, 26 d’Abril de 2011.

Ja sé que la solitud no sol ser una bona companya. Ja sé que ens deprimim perquè volem. Ja sé que al meu voltant hi ha molta gent que m'estima. Ja sé que fins i tot hi ha qui m'aima. Ja sé que recollim el fruït de el que hem sembrat. Xisclo, crido, gesticulo, ningú em sent, ningú em veu. Què és el que he sembrat? Sinto petit, 26/04/2011

GRACIAS, JOSÉ ANTONIO LABORDETA

HABRA UN DIA EN QUE TODOS, AL LEVANTAR LA VISTA, VEREMOS UNA TIERRA QUE PONGA LIBERTAD. 1. Hermano, aquí mi mano, será tuya mi frente y tu gesto de siempre caerá sin levantar huracanes de miedo ante la libertad. Haremos el camino en un mismo trazado, uniendo nuestros hombros para así levantar a aquellos que cayeron gritando libertad. 2. Tocarán las campanas desde los campanarios y los campos desiertos volverán a granar unas espigas altas, dispuestas para el pan; para un pan que en los siglos nunca fue repartido entre todos aquellos que hicieron lo posible  por empujar la historia hacia la libertad. 3. También será posible que esa hermosa mañana ni tú, ni yo, ni el otro la lleguemos a ver, pero habrá que forzarla para que pueda ser. Que sea como un viento que arranque los matojos, surgiendo la verdad, y limpie los caminos de siglos de destrozos contra la libertad.

AVUI , 17 de març 2011

Aimar és viure en llibertat. La llibertat és empresonada per la hipocresia. La hipocresia s’alimenta del “NO SABER” El “NO SABER” és la finalitat dels porucs. Els porucs viuen esclaus d’ells mateixos. La pròpia esclavitud és la negació a l’AMOR. Sinto petit, 10/02/2011, matinada