Passa al contingut principal

09-09-2020 Dimecres

 

No serveix de molt la riquesa a les butxaques, quan hi ha pobresa al cor. Llegit en la Web

 

Dia tapat, el cel ple de bromes negres, no sé si plourà. Faci el temps que faci, que tinguem un bon i feliç dia.

 

"Et moriràs i no et podràs endur cap a l'altre costat, res del que has guardat". És una frase molt dita però ningú en fa cas, a acaparar sense parar, a guardar-ho i mirar d'obtenir-ne més i més, això sembla que és el que generalment fem, unes persones poden més que altres però , a la fi i a la cap, tothom ho fem. És molt trist veure que n'hi ha que tenen tot i més i altres persones que no tenen ni per a menjar. Encara que és molt més trist, que entre les persones més riques del món n'hi ha una part important que diuen practicar la religió anomenada Catolicisme, on uns dels puntals on s'arrepenja és la caritat, la humilitat i la igualtat entre tots els éssers humans.

 

I torno a repetir allò del Cantinflas: "No vull acabar amb els rics, vull acabar amb la pobresa" o també recordar aquella dita de: "era tant pobre, tant pobre que només tenia diners", o sigui: la butxaca plena i el cor buit.

 

La COVID-19 ens ha recordat que davant certes situacions, entre elles la mort, les riqueses no ens fan superiors, a uns dels altres, simplement, podem ser atesos amb més luxe, o amb menys luxe, però el virus no fa diferències entre rics i pobres. La mort tampoc.

 

Sinto petit. Dia de Mercuri a 09/09/2020


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dijous, 04 de Juny de 2020

Aquelles persones que critiquen a les que fem crítiques constructives, ens estan informant que tenen por que les nostres crítiques barrin el pas a les seues crítiques destructives, les quals, practiquen per a aconseguir formar una oligarquia. Sinto petit. 04/06/2020 Per a totes aquelles persones que em critiquen.

02 - Divendres, 29 d’Abril de 2011

Diu la lletra d'una cançó "Hi haurà algun dia en què tots al aixecar la vista veurem una terra que hi posi LLIBERTAT" Em pregunto que si l'etiqueta de llibertat que portarà aqueixa terra serà una simple etiqueta o serà l'anunci de què realment en aqueixa terra, la llibertat hi és present en tota la seua grandària. Avui em sento esclau de la meua depressió, demà, qui sap si hi haurà un demà.

Divendres 26 de Juny de 2020

Em nego a visitar grans obres arquitectòniques construïdes en temps passats, siguin religioses o no. Quan les miro, no veig bellesa ni grandiositat, tan sols hi veig la sang, la suor, la fatiga, el dolor, la mort de les persones esclaves, obligades a construir-ho per a la vanaglòria de les persones poderoses. El patiment d'elles, em fa patir en lloc de gaudir d'una hipotètica menyspreable bellesa. Sinto petit. 26/06/2020

01 - Dimarts, 26 d’Abril de 2011.

Ja sé que la solitud no sol ser una bona companya. Ja sé que ens deprimim perquè volem. Ja sé que al meu voltant hi ha molta gent que m'estima. Ja sé que fins i tot hi ha qui m'aima. Ja sé que recollim el fruït de el que hem sembrat. Xisclo, crido, gesticulo, ningú em sent, ningú em veu. Què és el que he sembrat? Sinto petit, 26/04/2011

GRACIAS, JOSÉ ANTONIO LABORDETA

HABRA UN DIA EN QUE TODOS, AL LEVANTAR LA VISTA, VEREMOS UNA TIERRA QUE PONGA LIBERTAD. 1. Hermano, aquí mi mano, será tuya mi frente y tu gesto de siempre caerá sin levantar huracanes de miedo ante la libertad. Haremos el camino en un mismo trazado, uniendo nuestros hombros para así levantar a aquellos que cayeron gritando libertad. 2. Tocarán las campanas desde los campanarios y los campos desiertos volverán a granar unas espigas altas, dispuestas para el pan; para un pan que en los siglos nunca fue repartido entre todos aquellos que hicieron lo posible  por empujar la historia hacia la libertad. 3. También será posible que esa hermosa mañana ni tú, ni yo, ni el otro la lleguemos a ver, pero habrá que forzarla para que pueda ser. Que sea como un viento que arranque los matojos, surgiendo la verdad, y limpie los caminos de siglos de destrozos contra la libertad.

AVUI , 17 de març 2011

Aimar és viure en llibertat. La llibertat és empresonada per la hipocresia. La hipocresia s’alimenta del “NO SABER” El “NO SABER” és la finalitat dels porucs. Els porucs viuen esclaus d’ells mateixos. La pròpia esclavitud és la negació a l’AMOR. Sinto petit, 10/02/2011, matinada