Passa al contingut principal

09-08-2020 Diumenge



Els feixistes no són tots lladres i violents, però els lladres i violents són tots feixistes.
Charles De Gaulle

Utilitzem la paraula "feixista" molt a la lleugera i, en canvi, no ens adonem que en el nostre entorn estem envoltats de feixistes als quals etiquetem de grans demòcrates, com ho són molts polítics, o qui juga a ser polític des d'algun lloc públic que li proporciona cert poder, i que disfressats de demòcrates, van trepitjant a les persones que no pensen com ells/elles. Segons diferents autors, feixistes són aquelles persones de caràcter totalitari, autoritari, antiliberalisme, anti marxisme i antidemocràtic, que foren les bases amb les quals l'italià Benito Mussolini que era un militar, va fundar el partit feixista el 1919, a Itàlia i que tant es va estendre per Espanya.

¿Per què tots els lladres i violents són feixistes, segons De Gaulle?, jo no ho sé, no vaig conèixer personalment a aquest senyor, he llegit i escoltat diferents opinions sobre ell, però, suposo, que ho va dir perquè s'entén que ser "anti" el que sigui, ja és ser violent i lladre perquè roba la pau de les persones, demostra que es vol imposar, que només serveix allò que aquesta persona diu i pensa. No cal matar, o pegar, o... per a ser una persona violenta, fins i tot una mirada pot engendrar violència, o una carícia que no és desitjada pel qui la rep o... NO cal robar objectes per a ser lladre, també es roba instants de vida, de pau, de felicitat que, a la vegada, són furts que creen violència. Aquestes persones, també són feixistes i les tenim a tocar. A vegades algú donaria la vida per a defensar-les al creure-les molt bones persones.

Sinto petit. Dia del Sol a 09/08/2020

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dijous, 04 de Juny de 2020

Aquelles persones que critiquen a les que fem crítiques constructives, ens estan informant que tenen por que les nostres crítiques barrin el pas a les seues crítiques destructives, les quals, practiquen per a aconseguir formar una oligarquia. Sinto petit. 04/06/2020 Per a totes aquelles persones que em critiquen.

02 - Divendres, 29 d’Abril de 2011

Diu la lletra d'una cançó "Hi haurà algun dia en què tots al aixecar la vista veurem una terra que hi posi LLIBERTAT" Em pregunto que si l'etiqueta de llibertat que portarà aqueixa terra serà una simple etiqueta o serà l'anunci de què realment en aqueixa terra, la llibertat hi és present en tota la seua grandària. Avui em sento esclau de la meua depressió, demà, qui sap si hi haurà un demà.

Divendres 26 de Juny de 2020

Em nego a visitar grans obres arquitectòniques construïdes en temps passats, siguin religioses o no. Quan les miro, no veig bellesa ni grandiositat, tan sols hi veig la sang, la suor, la fatiga, el dolor, la mort de les persones esclaves, obligades a construir-ho per a la vanaglòria de les persones poderoses. El patiment d'elles, em fa patir en lloc de gaudir d'una hipotètica menyspreable bellesa. Sinto petit. 26/06/2020

01 - Dimarts, 26 d’Abril de 2011.

Ja sé que la solitud no sol ser una bona companya. Ja sé que ens deprimim perquè volem. Ja sé que al meu voltant hi ha molta gent que m'estima. Ja sé que fins i tot hi ha qui m'aima. Ja sé que recollim el fruït de el que hem sembrat. Xisclo, crido, gesticulo, ningú em sent, ningú em veu. Què és el que he sembrat? Sinto petit, 26/04/2011

GRACIAS, JOSÉ ANTONIO LABORDETA

HABRA UN DIA EN QUE TODOS, AL LEVANTAR LA VISTA, VEREMOS UNA TIERRA QUE PONGA LIBERTAD. 1. Hermano, aquí mi mano, será tuya mi frente y tu gesto de siempre caerá sin levantar huracanes de miedo ante la libertad. Haremos el camino en un mismo trazado, uniendo nuestros hombros para así levantar a aquellos que cayeron gritando libertad. 2. Tocarán las campanas desde los campanarios y los campos desiertos volverán a granar unas espigas altas, dispuestas para el pan; para un pan que en los siglos nunca fue repartido entre todos aquellos que hicieron lo posible  por empujar la historia hacia la libertad. 3. También será posible que esa hermosa mañana ni tú, ni yo, ni el otro la lleguemos a ver, pero habrá que forzarla para que pueda ser. Que sea como un viento que arranque los matojos, surgiendo la verdad, y limpie los caminos de siglos de destrozos contra la libertad.

AVUI , 17 de març 2011

Aimar és viure en llibertat. La llibertat és empresonada per la hipocresia. La hipocresia s’alimenta del “NO SABER” El “NO SABER” és la finalitat dels porucs. Els porucs viuen esclaus d’ells mateixos. La pròpia esclavitud és la negació a l’AMOR. Sinto petit, 10/02/2011, matinada