Sempre tingues present que:
"Aquell que coixeja, encara camina". (Llegit a la web)
Feliç
dia i bon cap, i fi, de setmana tinguem tots i totes. Teníem el cel encapotat i
ara sembla que vulgui escampar.
He
escrit "bon cap i fi de setmana" per allò de què n'hi ha paraules que
s'escriuen igual però volen dir coses diferents, com "cap" que pot
referir-se a principi o final, i perquè segons a quina part de Catalunya
estiguis, al dissabte i diumenge els hi diuen "cap" de setmana, no sé
si com a final de la setmana o com a principi. Això és una de les maneres de
complicar les coses, o d'haver de donar explicacions per a saber a què ens
referim. La comunicació ha de ser clara, nítida i gens complicada, perquè
d'ella depèn el món. Ja diuen que qui pot dominar els mitjans de comunicació,
té el poder a les seues mans. Amb tot, la llengua catalana, no està morta, això
sí, coixeja.
A
Juncosa, n'hi ha un lloc al qual se'l va batejar com el "si no fos".
Els padrins que allí acudeixen, es passen l'estona amb el "si no fos
per..." a la boca. No aporten solucions, només queixes, alguns d'ells
convençuts de què estan pitjor que la resta del món, pot ser que sigui així,
que estiguin molt fotuts, però, n'hi ha que coixegen i continuen la seua vida
sense el "si no fos" Sobretot, ara, coixejant o no, no ens podem
permetre el "si no fos". Tothom cap endavant i a destruir la COVID
19.
Sinto
petit. Dissabte 09/05/2020
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada