Passa al contingut principal

08-05-2020



Si no pots parar de pensar en alguna cosa, NO PARIS de treballar per aconseguir-ho. (Llegit en la Web)

Bon dia tinguem. Aquí amb el cel tacat de bromes primes, sense vent i amb molt bona temperatura.

En moltes ocasions m'han dit que penso massa, fins i tot hi va haver qui em va dir que m'explotaria el cap per pensar tant. També, en algunes ocasions, he repensat això que m'han dit. Sí, he arribat a dir que sé massa coses i conec a massa gent, que el meu cap petarà perquè ho penso i repenso tot. Clar que, després d'haver-ho dit, faig un esbós d'anàlisis i m'adono que, gràcies a pensar, potser no tinc gaires amics, però els que tinc són realment amics i amigues. Pel fet que penso i poso fil a l'agulla, aconsegueixo la gran majoria de coses que em plantejo, no totes, és veritat, però moltes més de les que aconseguiria deixant-me portar per la mandra. El que segur que no aconseguiria, seria la LLIBERTAT, saber COMPARTIR, arribar a RESPECTAR i gaudir de l'AMOR. És important no deixar de pensar, també, si no volem que pensin i decideixin, per naltres, aquelles persones que desitgen el nostre mal i la nostra dominació, qui volen fer-nos els seus esclaus, les seues titelles.

Ja he dit que, en la situació en la qual estem, poca cosa podem fer, a part de seguir les normes, per a sortir d'aquesta nefasta situació. Una de les poques coses que podem fer és pensar com podem treballar per a aportar el nostre gra de sorra.

Que no sigui la mandra l'excusa per a no pensar ni treballar, ni tan sols per a naltres mateixos.

Sinto petit.
08/05/2020

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dijous, 04 de Juny de 2020

Aquelles persones que critiquen a les que fem crítiques constructives, ens estan informant que tenen por que les nostres crítiques barrin el pas a les seues crítiques destructives, les quals, practiquen per a aconseguir formar una oligarquia. Sinto petit. 04/06/2020 Per a totes aquelles persones que em critiquen.

02 - Divendres, 29 d’Abril de 2011

Diu la lletra d'una cançó "Hi haurà algun dia en què tots al aixecar la vista veurem una terra que hi posi LLIBERTAT" Em pregunto que si l'etiqueta de llibertat que portarà aqueixa terra serà una simple etiqueta o serà l'anunci de què realment en aqueixa terra, la llibertat hi és present en tota la seua grandària. Avui em sento esclau de la meua depressió, demà, qui sap si hi haurà un demà.

Divendres 26 de Juny de 2020

Em nego a visitar grans obres arquitectòniques construïdes en temps passats, siguin religioses o no. Quan les miro, no veig bellesa ni grandiositat, tan sols hi veig la sang, la suor, la fatiga, el dolor, la mort de les persones esclaves, obligades a construir-ho per a la vanaglòria de les persones poderoses. El patiment d'elles, em fa patir en lloc de gaudir d'una hipotètica menyspreable bellesa. Sinto petit. 26/06/2020

01 - Dimarts, 26 d’Abril de 2011.

Ja sé que la solitud no sol ser una bona companya. Ja sé que ens deprimim perquè volem. Ja sé que al meu voltant hi ha molta gent que m'estima. Ja sé que fins i tot hi ha qui m'aima. Ja sé que recollim el fruït de el que hem sembrat. Xisclo, crido, gesticulo, ningú em sent, ningú em veu. Què és el que he sembrat? Sinto petit, 26/04/2011

GRACIAS, JOSÉ ANTONIO LABORDETA

HABRA UN DIA EN QUE TODOS, AL LEVANTAR LA VISTA, VEREMOS UNA TIERRA QUE PONGA LIBERTAD. 1. Hermano, aquí mi mano, será tuya mi frente y tu gesto de siempre caerá sin levantar huracanes de miedo ante la libertad. Haremos el camino en un mismo trazado, uniendo nuestros hombros para así levantar a aquellos que cayeron gritando libertad. 2. Tocarán las campanas desde los campanarios y los campos desiertos volverán a granar unas espigas altas, dispuestas para el pan; para un pan que en los siglos nunca fue repartido entre todos aquellos que hicieron lo posible  por empujar la historia hacia la libertad. 3. También será posible que esa hermosa mañana ni tú, ni yo, ni el otro la lleguemos a ver, pero habrá que forzarla para que pueda ser. Que sea como un viento que arranque los matojos, surgiendo la verdad, y limpie los caminos de siglos de destrozos contra la libertad.

AVUI , 17 de març 2011

Aimar és viure en llibertat. La llibertat és empresonada per la hipocresia. La hipocresia s’alimenta del “NO SABER” El “NO SABER” és la finalitat dels porucs. Els porucs viuen esclaus d’ells mateixos. La pròpia esclavitud és la negació a l’AMOR. Sinto petit, 10/02/2011, matinada