08-12-2020 Dimarts

 

Carta a Calixte, 002. “A quasi tothom ens passa” QUARTA I ÚLTIMA PART
Sinto petit, 06/06/2016
 
... Veus!!!, en un moment o altre, sempre acabem parlant de la mort. Sí, aquella dama amb daga que sempre està esperant, altiva, sense cap neguit, amb un somriure nefast, sense cap presa ni dubte. Sap que no se li escaparà ningú. A una hora o altra, tothom, tots els éssers vius, animals o vegetals, passarem pel tall de la seua daga.
 
Avui, 06/06/2016, fa trenta anys que va entrar en la meua motxilla de persones, una a la que ara em costa molt i em fa molt mal deixar fora, però m’està trencant per dins i per fora, Sí, fa trenta anys que només treure el cap en aquest món. i quasi sense jo voler-ho, es va fer l’ama del mi. Passats aquests anys, segueix sent molt important per a mi, potser massa, però he de decidir si deixo que es mantingui dins meu i continuí trencant-me, o, amb tot el dolor que pugui aguantar, agafar-la, treure-la de la motxilla i caminar al seu costat, sempre a l’aguait, que no li facin mal, perquè, aimar-la, l’aimo i l’aimaré, em faci el que em faci.
 
Bé, com a comiat, dir-te que hi ha lliçons que costen poc d’aprendre i molt d’acceptar-les. Lliçons que, amb un no res, et fan adonar d’on has errat i quin és el preu que té aquest error, i que l’has de pagar, dia a dia, durant la resta de la teua vida. No t’ho desitjo pas, fa molt mal.
 
Una abraçada. Sinto petit, 06/06/2016
 
 
Dia de Mart 08/12/2020