07-12-2020 Dilluns

 

Carta a Calixte, 002. “A quasi tothom ens passa” TERCERA PART
Sinto petit, 06/06/2016

...I sí, aimat Calixte, em costa, em fa mal, però a la vegada em sento un xic alleugerat i em ve a la memòria aquella dita tan coneguda: “val més sol que mal acompanyat”. Sí, em fa mal i em costa, perquè veig a la solitud al fons de tot. L’alleugeriment és frenat pel dubte de si faré una tria prou encertada i prou coherent o, al contrari, em deixaré envoltar pels voltors de sempre i algun de nou.
 
Són molts anys estant convençut de què, quan arribés aquest moment, res em faria mal, per què, al cap i a la fi, és una gran minoria la que creu i practica aquella altra dita de “fes el bé i no miris a qui” o l’altra la qual diu “aima als altres com a tu mateix”. Clar que, aquelles persones que volen la meua destrucció, poc o gens s’aimen a elles mateixes.
 
Saps, aimat Calixte, he fet una mirada al camí que encara em queda per caminar i he vist que hi trobaré moltes més pedres, en les que ensopegaré una vegada i una altra. Se’m presenta un dubte, com sempre, “és la mort l’última pedra?” a les hores, de poc em serviran les ensenyances apreses en les ensopegades, doncs, al morir, res me’n duc a enlloc, tot queda aquí.
 
Veus!!!, en un moment o altre, sempre acabem parlant de la mort. Sí, aquella dama amb daga que sempre està esperant, altiva, sense cap neguit, amb un somriure nefast, sense cap presa ni dubte. Sap que no se li escaparà ningú. A una hora o altra, tothom, tots els éssers vius, animals o vegetals, passarem pel tall de la seua daga.
 
Dia de la Lluna 07/12/2020