Passa al contingut principal

07-06-2020



Un home amb coratge exterior s'atreveix a morir. Un home amb coratge interior s'atreveix a viure.
Lao Tsé

Diumenge, dia del Sol. Aquest dia és considerat sant, per tant, no es podia treballar. L'únic ofici o feina que es podia exercir era captar. El diumenge, doncs, era dia de descans complet. Les dites de sempre diuen del diumenge:
"El qui treballa en diumenge, el rei que el pengi."
No cal que ens pengin. Tampoc cal que sigui diumenge per a ser feliços, ho podem ser cada dia de la nostra vida.

La llei del més fort, que tant ens uneix als animals irracionals, fa palesa la dita de què l'hàbit no fa al frare. N'hi ha persones que tenen el costum d'anar al gimnàs a fer exercicis per a desenvolupar la musculatura, bé, jo diria a destruir-se el cos. Amb tot el cos ple de bonys, volen aparentar la seua fortalesa física i, per tant, la fortalesa interior. N'hi ha persones que criden molt i són autèntiques opressores, autocràtiques. També volen demostrar la seua fortalesa exterior i interior. Res de res, ni les unes, ni les altres demostren cap fortalesa, tot al contrari, ens mostren la seua debilitat interior, qualsevol buf els enfonsa. La dita diu, també, que rere un crit hi ha una persona dèbil.

En aquests moments no necessitem ni bonys al cos, ni crits. Ens fa falta serenor, pau i treballar per a acabar amb la pandèmia. Que el teu muscle més desenvolupat sigui el cervell.

Sinto petit. Dia del Sol 07/06/2020

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dijous, 04 de Juny de 2020

Aquelles persones que critiquen a les que fem crítiques constructives, ens estan informant que tenen por que les nostres crítiques barrin el pas a les seues crítiques destructives, les quals, practiquen per a aconseguir formar una oligarquia. Sinto petit. 04/06/2020 Per a totes aquelles persones que em critiquen.

02 - Divendres, 29 d’Abril de 2011

Diu la lletra d'una cançó "Hi haurà algun dia en què tots al aixecar la vista veurem una terra que hi posi LLIBERTAT" Em pregunto que si l'etiqueta de llibertat que portarà aqueixa terra serà una simple etiqueta o serà l'anunci de què realment en aqueixa terra, la llibertat hi és present en tota la seua grandària. Avui em sento esclau de la meua depressió, demà, qui sap si hi haurà un demà.

Divendres 26 de Juny de 2020

Em nego a visitar grans obres arquitectòniques construïdes en temps passats, siguin religioses o no. Quan les miro, no veig bellesa ni grandiositat, tan sols hi veig la sang, la suor, la fatiga, el dolor, la mort de les persones esclaves, obligades a construir-ho per a la vanaglòria de les persones poderoses. El patiment d'elles, em fa patir en lloc de gaudir d'una hipotètica menyspreable bellesa. Sinto petit. 26/06/2020

01 - Dimarts, 26 d’Abril de 2011.

Ja sé que la solitud no sol ser una bona companya. Ja sé que ens deprimim perquè volem. Ja sé que al meu voltant hi ha molta gent que m'estima. Ja sé que fins i tot hi ha qui m'aima. Ja sé que recollim el fruït de el que hem sembrat. Xisclo, crido, gesticulo, ningú em sent, ningú em veu. Què és el que he sembrat? Sinto petit, 26/04/2011

GRACIAS, JOSÉ ANTONIO LABORDETA

HABRA UN DIA EN QUE TODOS, AL LEVANTAR LA VISTA, VEREMOS UNA TIERRA QUE PONGA LIBERTAD. 1. Hermano, aquí mi mano, será tuya mi frente y tu gesto de siempre caerá sin levantar huracanes de miedo ante la libertad. Haremos el camino en un mismo trazado, uniendo nuestros hombros para así levantar a aquellos que cayeron gritando libertad. 2. Tocarán las campanas desde los campanarios y los campos desiertos volverán a granar unas espigas altas, dispuestas para el pan; para un pan que en los siglos nunca fue repartido entre todos aquellos que hicieron lo posible  por empujar la historia hacia la libertad. 3. También será posible que esa hermosa mañana ni tú, ni yo, ni el otro la lleguemos a ver, pero habrá que forzarla para que pueda ser. Que sea como un viento que arranque los matojos, surgiendo la verdad, y limpie los caminos de siglos de destrozos contra la libertad.

AVUI , 17 de març 2011

Aimar és viure en llibertat. La llibertat és empresonada per la hipocresia. La hipocresia s’alimenta del “NO SABER” El “NO SABER” és la finalitat dels porucs. Els porucs viuen esclaus d’ells mateixos. La pròpia esclavitud és la negació a l’AMOR. Sinto petit, 10/02/2011, matinada