Tot home mor. No tot home viu.
William Wallace
Bon dia tinguem, sense presses, sense nervis, relaxats i amb ganes de viure.
Vaig escriure - "La vida i la mort són dos punts en el mateix lloc d'una circumferència. Cada pas que donem durant la vida, representa una mort. I cada mort és inici de vida. 25/01/2005 Hospital de Bellvitge" - Sí, ja sé, és una gran parida mental de les meues. Però això que vaig escriure, es refereix simplement a què som matèria i, per tant, no hi ha ni principi ni fi, tot és un continuo moviment d'evolució i involució. La matèria no es destrueix, canvia constantment d'estat. El senyor "Wiliam Wallace" ens fa pensar que naixem i el camí que ens posen davant, a tots i totes, és el que ens porta a la mort, sense data confirmada. Meta de les poques que assolim. Però no tothom passa pel camí anomenat "vida" de la mateixa manera. N'hi ha que gaudeixen del, i en el camí. N'hi ha que es martiritzen, s'esclavitzen i s'obstinen a estar amargats i d'amargar a la resta del món. Passen pel camí sense pena ni glòria, com simples espectres absorts en la foscor. No viuen, deambulen, i a vegades, tampoc deixen viure.
En el camí que vàrem iniciar, al néixer, ens hem anat trobant una mica de tot, Ara ens trobem amb la COVID 19, i que la superem, no vol dir que no morirem, no, arribarem a la nostra mort, clar que sí. Podem fer alguna cosa més que mirar-la amb recel i omplir-nos de por. Podem veure-la vençuda i gaudir de la victòria. Podem viure vius per a poder matar a la fera.
Sinto petit.
07/05/2020
William Wallace
Bon dia tinguem, sense presses, sense nervis, relaxats i amb ganes de viure.
Vaig escriure - "La vida i la mort són dos punts en el mateix lloc d'una circumferència. Cada pas que donem durant la vida, representa una mort. I cada mort és inici de vida. 25/01/2005 Hospital de Bellvitge" - Sí, ja sé, és una gran parida mental de les meues. Però això que vaig escriure, es refereix simplement a què som matèria i, per tant, no hi ha ni principi ni fi, tot és un continuo moviment d'evolució i involució. La matèria no es destrueix, canvia constantment d'estat. El senyor "Wiliam Wallace" ens fa pensar que naixem i el camí que ens posen davant, a tots i totes, és el que ens porta a la mort, sense data confirmada. Meta de les poques que assolim. Però no tothom passa pel camí anomenat "vida" de la mateixa manera. N'hi ha que gaudeixen del, i en el camí. N'hi ha que es martiritzen, s'esclavitzen i s'obstinen a estar amargats i d'amargar a la resta del món. Passen pel camí sense pena ni glòria, com simples espectres absorts en la foscor. No viuen, deambulen, i a vegades, tampoc deixen viure.
En el camí que vàrem iniciar, al néixer, ens hem anat trobant una mica de tot, Ara ens trobem amb la COVID 19, i que la superem, no vol dir que no morirem, no, arribarem a la nostra mort, clar que sí. Podem fer alguna cosa més que mirar-la amb recel i omplir-nos de por. Podem veure-la vençuda i gaudir de la victòria. Podem viure vius per a poder matar a la fera.
Sinto petit.
07/05/2020
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada