Quan deixes de perseguir les
coses equivocades, la correcta arriba i t'atrapa. (Llegit a la WEB)
Molt bon i feliç dia a tothom, fins i tot
als polítics, a veure si, gaudint d'un bon dia, s'il·luminen una mica.
Fa sis anys, un bon dia, una bona senyora,
que vivia amb jo, se'n va anar a Barcelona, a casa de son pare. Un tractament
per a la fibromiàlgia a l'hospital del mar. Un tractament llarg, de quatre o
cinc mesos. Des d'allí, un altre bon dia i la mateixa bona senyora, em va dir
que no tornaria al poble a viure amb jo. Res a dir, alguna malifeta deia fer.
Durant aquests anys, m'han preguntat si busco una nova companyia, si
persegueixo algun somni sentimental. La meua resposta ha estat sempre la
mateixa - "Qui busca, entrapussa, cau i es fa molt mal". Qui busca,
marca unes línies de separació entre unes persones i d'altres. Té una idea fixa
del que vol, menyspreant a la resta de gent. Per tant, és una persona xenòfoba
i dictadora. Si arriba a trobar allò que busca i s'inicia una relació, n'hi ha
un noranta-nou per cent de probabilitat de fracàs i, fins i tot, de violència.
Quan no es busca i es deixa als sentiments que flueixin lliurement, aquests
s'agermanaran amb altres, sense preguntar-se qui ni perquè, simplement,
suaument, s'aimaran.
Saltar-se les normes del confinament és una
manera de perseguir la destrucció. Sense aturar-nos, deixem que els nostres
actes, assenyats, ens portin a la sortida exitosa i bona sense forçar cap
situació conflictiva.
Sinto petit. 06/05/2020
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada