L'home que mou muntanyes comença carregant petites
pedres.
Confuci
Dissabte, el dia dedicat al déu
Saturn, per als romans, el de
l'agricultura i la collita. Els grecs tenien a Cronos, que feia quasi el
mateix. Dit això, no deixéssim pas de costat la idea de ser feliços.
Diuen les males llengües que la confusió ve
d'aquest bon home, el CONFUCI. No ho tinc tan clar, però sí que em costa, a
vegades, trobar-li el què al que diu, també depèn molt de la persona que l'ha
traduït, no sé qui em confon més, qui tradueix o el Confuci. Les grans
piràmides, per exemple, són la suma de moltes pedres. L'AMOR ho és d'una gran
quantitat de cosetes petites que ens fan gaudir de cada instant de la vida. Un
exèrcit (no m'agrada) és la suma de molts soldats, un sol d'ells, poca cosa pot
fer, junts, maten a molta gent. Però totes les coses parteixen des d'una unitat
i es van agrupant amb més unitats, és aquí on radica la força del grup, de la
unió, de L'AMOR.
Mai hauríem de dir que no fem res perquè
una sola persona no pot fer res. Ara, justament, la responsabilitat individual,
pot salvar moltes vides. No ens podem agrupar, físicament, però la labor
individual, de cadascú de naltres, fa una gran suma que pot destruir a la
maleïda COVID-19. Belluguem moltes pedretes i construïm una gran muralla que aturi
la pandèmia. Ho podem fer. FEM-HO, coi!, que no costa res i pot fer molt.
Sinto petit. Dia de Saturn a 06/06/2020
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada