05-12-2020 Dissabte

 

Carta a Calixte, 002. “A quasi tothom ens passa” PRIMERA PART
Sinto petit, 06/06/2016
 
“La vida és la vida, ni bonica ni lletja, ni llarga ni curta, ni bona ni dolenta. Naixem, entrem en la vida i des d’aquell moment, ens compliquem o no l’existència. Ens creiem o no feliços. Ens conservem lliures o ens esclavitzem. Ens animem a AIMAR o a odiar. Desenvolupem la intel·ligència o la deixem adormida. Competim o compartim…
 
La vida, només és l’espai a on naltres fem i desfem la nostra existència.
 
Per què ho compliquem tot?”
 
Sinto petit, 23/09/2015, tarda
 
Quasi a tothom ens passa. Anem sumant anys i hem viscut escollint una quantitat, força important, de camins en aquesta vida. Camins plens de pedres en les quals ensopegàrem, en totes, una vegada i una altra, sense deixar-nos ni una, i a cada ensopegada vàrem aprendre, aprenem, ens vàrem enfortir i ens enfortim sense cap dubta.
 
Però ens arriba el moment en què, tot seguint sent fidels als nostres principis, hem de deixar la nostra feblesa i prendre decisions que, en un principi i, a causa de la nostra comoditat i covardia, ens costarà molt d’acceptar-les. Ens faran mal.
 
Dia de Satur a  05/12/2020