La
pena de l'ahir i la por del demà, són els lladres que ens roben l'avui. Llegit
a la WEB
Hem encetat el mes d'octubre i, encara que molta gent no s'ho pensava,
la COVID-19 segueix viva i amb força entre naltres. El virus és molt
persistent. La població, o gran part d'ella, és inconscient i creu que no els
hi passarà res, no els importa el que l'hi pugui passar a la resta de la
humanitat, no compleixen les normes establertes, obren les portes pera què el
virus es passegi per allí on vulgui i a què ataqui a qualsevol persona. El
virus no té cap mena de predilecció. No està clar que, les persones que
respectem i complim les normes, no puguem ser infectades, no, no ho sabem, però
el fet de complir-les, pot evitar moltes més infeccions i moltes més morts.
¿Per què ens esforcem a posar bastons a les rodes de la felicitat?
Evidentment, la pena de l'ahir, mort, dolor, confinament, virus, etc. i
la por pel demà, atur, fam, pobresa, esclavitud, ¿més virus?, tot això ens roba
el temps que hauríem de dedicar a ser éssers humans amb quatre dits de front i
treballar sense descans per a eliminar de les nostres vides el maleït virus.
Ja ho diu la dita: "L'home és l'únic animal que entrapussa en la
mateixa pedra". Doncs, si no som capaços de no entrapussar, traguem les
pedres del camí i no entrapussarem. ¿No creus que pot ser una bona manera
d'arribar a la felicitat?
Sinto petit Dia de la Lluna a
05/10/2020
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada