La
gelosia és sempre l'instrument precís que destrueix la llibertat interior i
elimina en la companyia tota la felicitat possible. (Gregorio Marañón)
Cosa estranya, diran algunes persones, però estic d'acord amb "G.
Marañón". Hi vull afegir que destrueix la llibertat interior perquè, la
gelosia, és fruit de la inseguretat, la de no tenir clar si l'altra persona et
serà totalment fidel, de que pot existir alguna persona que pugui omplir més a
la teua parella que tu. Inseguretat de tu i de l'altra part de la parella. Per
a intentar donar-te eines per a què la teua parella no et sigui infidel, et
diran allò de "si no en té prou a casa, anirà a buscar-ho fora, dóna-li
tot el que necessiti i et serà totalment fidel". Com que jo parteixo de la
base de què res s'ha de donar, que tot s'ha de compartir, de què la fidelitat i
la gelosia són dues eines que van agafades de la mà per a destruir l'amor i la
possible convivència, no puc estar gens d'acord amb aquelles persones que diuen
que per a aimar s'ha de tenir gelosia. La gelosia és la teua pròpia
inseguretat, és sentir-te una persona dèbil, inferior, por a no tenirs una bona
valoració per part de l'altra persona i per això, la por, et fa tenir gelosia,
esperant que aquesta gelosia pugui produir llàstima a la parella i es quedi amb
tu com persona esclava, submisa i fidel. No oblidis que la fidelitat no és més
que una fatídica il·lusió, a més d'una cadena que vol mantenir lligat i ben
lligat a l'amor però que, de fet, allò que aconsegueix és destruir-lo.
Sinto petit. Dia de Júpiter a
06/08/2020
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada