Carta a Adelaida 002 “A vegades ens miren ”QUINTA I
ÚLTIMA PART
Sinto petit, 15/03/2016
Rebo constantment, la teua positivitat, la teua força. Sento
contínuament el teu AMOR, i és això el que encara em fa tenir força i ganes de
sortir de la misèria emocional en la qual estic atrapat. Tal com he dit en
diferents ocasions, “RES ÉS TOT I, A LA VEGADA, TOT ÉS RES”. Sí, en el res
estic però tot ho tinc, per a del res, poder tornar al tot. La persona que és
líder, per exemple, és un tot, però a la vegada, és res. És la que està al punt
més alt, però, les persones que l’acompanyen no ho fan per un sentiment noble i
pur, sinó que ho fa pel maleït interès. Per tant, és un tot que no té a ningú
que el secundi sincerament, o sigui, és res. La hipocresia és quasi menys que
res. És una buidor nefasta que destrueix a qui la practica i a qui l’accepta.
Qui no destaca, és res, per a algunes persones, però les persones que
l’acompanyen ho fan per l’amor que senten envers aquesta persona. Per tant, és
res però ho té tot perquè la sinceritat dels sentiments, de les persones que
l’acompanyen, és un tot indiscutible.
Es va esvaint la nit. Veig, per la cantonada del balconet del menjador,
que ja apunta l’alba. La negror del cel comença a mostrar-se com una
difuminació de blaus fins a uns malves que mig envolten al sol ixent. Ja no
dormiré fins a la propera nit, però, a l’escriure’t, m’he quedat assossegat, en
pau i això val molt més que una nit en vetlla.
Una dolça abraçada. Sinto petit,
15/03/2016
Dia de Venus a 04/12/2020
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada