Carta a Calixte 001 "La pau de la Solitud és falsa" SEGONA PART
https://sintopetit.blogspot.com/p/carta-calixte-001-la-pau-de-la-solitud.html
Sinto petit 05/03/2015
https://sintopetit.blogspot.com/p/carta-calixte-001-la-pau-de-la-solitud.html
Sinto petit 05/03/2015
... 1982, gener, decideixo traslladar-me al poble, Juncosa, a la casa
on vaig nàixer. La meua intenció era la de fer una mena de metamorfosis durant
uns quinze dies. El resultat va ser el d’encaminar la meua vida cap a una nova
convivència, una manera diferent de fer les coses, però sempre des de les bases
personals de sempre. El 12 de febrer del mateix any, Daría entra en la meua
vida. Inici de trenta-dos anys d’engany, sóc així de ruc.
Doncs, passats aquests trenta-dos anys, crec que requereixo d’una altra metamorfosis, o alguna cosa similar. No em cal marxar a cap lloc per a estar sol, ja visc sol, bé, acompanyat amb la meua més fidel companya, la solitud. I, havent posat fil a l’agulla, en venen al record algunes d’aquelles dissertacions entre “JO i JO”, com per exemple aquella en la que raonàvem entre, què és el cos?, què és la ment?, el cos i la ment són la mateixa cosa? no hi pot haver ment sense cos, ni cos sense ment, ens dèiem. Clar que, decidit que cos i ment no són dos coses diferents sinó una sola, em preguntava, qui es JO? sí, perquè quan dic “jo li ordeno a la meua ment que faci…” aquest jo, està dins o fora del conglomerat cos-ment?: Em venia al cap allò de les trilogies, tal com deia Lao Tse “del Tao neix l’U; de l’Un neix el Dos; del Dos neix el Tres; del Tres neixen els deu mil éssers” Doncs, de l’univers neix la ment, de la ment neix el cos i aquest “JO” deu ser el tres i d’ell neixen totes les varietats de la meua essència.
Dia de Mart a 03/11/2020
Doncs, passats aquests trenta-dos anys, crec que requereixo d’una altra metamorfosis, o alguna cosa similar. No em cal marxar a cap lloc per a estar sol, ja visc sol, bé, acompanyat amb la meua més fidel companya, la solitud. I, havent posat fil a l’agulla, en venen al record algunes d’aquelles dissertacions entre “JO i JO”, com per exemple aquella en la que raonàvem entre, què és el cos?, què és la ment?, el cos i la ment són la mateixa cosa? no hi pot haver ment sense cos, ni cos sense ment, ens dèiem. Clar que, decidit que cos i ment no són dos coses diferents sinó una sola, em preguntava, qui es JO? sí, perquè quan dic “jo li ordeno a la meua ment que faci…” aquest jo, està dins o fora del conglomerat cos-ment?: Em venia al cap allò de les trilogies, tal com deia Lao Tse “del Tao neix l’U; de l’Un neix el Dos; del Dos neix el Tres; del Tres neixen els deu mil éssers” Doncs, de l’univers neix la ment, de la ment neix el cos i aquest “JO” deu ser el tres i d’ell neixen totes les varietats de la meua essència.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada