04-10-2020 Diumenge

 

4ª i última part de  l'escrit "Carta a la solitud - Comentaris en un funeral" (https://sintopetit.blogspot.com/p/carta-la-solitud-comentaris-en-un.html)

 

Nova gent, noves cares, nous i conflictius sentiments. Amor? Tendresa? Companyia? Seguretat? Un molt de res i una mica de molt, capaç de fer-nos posar rojos i que la sang bulli desmesuradament. Ja som tres, o quatre o… però en realitat, els únics completament sincers, tu i jo, solitud.

 

Tumult, soroll i per fi comprenc. No estic sol: Estem sols, tu i jo, indubtable solitud. Sols entre la multitud. Sols davant del món, de la veritat, de l’AMOR, davant de…

 

Aquesta solitud intrínseca que requereix de mi, i jo d'ella. Aquesta solitud que s’entremescla amb tots i amb tot, és la que em convida a sortir del forat on m’amago i amago les meues pors. La que, a poc a poc, em porta a fer explotar per tornar a somiar, per retrobar camins coberts d’amalgamants temors dels quals em desprenc, per passar a ser com una espècie de gladiador dels temps moderns que s’enfronta al lleó de la indiferència i el menyspreu.

 

És aquí que moro, que deixo de ser un simple mortal que res sap i reneix com dos éssers en un “tu i jo”, solitud preuada, i és per això que:

 

“Sí, tu i jo, sempre junts, inseparables, perquè tu, companya solitud, ets l’única, la insòlita companya que mai m’abandona, perquè “LA SOLITUD” sempre és fidel, incondicionalment fidel de l’absurd”. 25/01/1982

 

Dia del Sol 04/10/2020