Hauríem d'utilitzar el passat com a trampolí i no com a
sofà.
Harold MacMillan.
Avui, dijous, dia dedicat al déu JÚPITER.
Per als romans, era el déu suprem del cel i del llamp. No sé si en aquests dies
està enfadat i ho mostra. El cel s'omple de bromes, trons i llamps. Tant ens
fa, no és tot això que ens ha de privar de ser feliços, oi?
Ja fa uns anys que dic: "No hauríem de
viure en i del passat, som la suma de tot ell i sí que hem de tenir-lo en
compte per a revisar-lo, per a evitar cometre les mateixes errades. Hauríem de
viure el present, treballant pel futur" No vol dir que jo sigui perfecte i
ho faci de totes totes, però ho dic perquè ho crec i ho practico tant com puc,
o vull. També n'hi ha persones que es queden com a jagudes en ell, ploriquejant
i repetint sempre allò de què el passat és molt millor que el present. La gran
covardia, i/o mandra, de posar-se cara a cara amb el present. Altres persones
el tenen com una enciclopèdia i la consulten quan ho creuen oportú, per a
treballar el seu futur, procurant de no omplir-lo amb les mateixes errades
fetes en el passat. Tu, en quin grup estàs? Fora la son i a moure el cul, que
la vida ni ens donà, ni ens donarà, res que naltres no li hàgim donat abans.
La COVID-19 està en el nostre present, passarà
a ser passat. Treballem per a què quan revisem el nostre passat, puguem veure
que ens hi hem posat fins al coll per a destruir-lo.
Sinto petit. Dia de JÚPITER 04/06/2020
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada