Passa al contingut principal

04-05-2020



El secret de la salut per a la ment i el cos no és plorar pel passat, ni preocupar-se pel futur... sinó per viure el moment present amb saviesa i serietat.
Buda

Tenim el cel mig cobert de bromes primes i llargues que dificulten la llum del sol. Amb tot això, que tinguem un feliç dia.

En el temps de Buda, més de dos mil anys enrere, no hi havia ni psicòlegs ni centres de tractaments diversos per a la ment i el cos. Potser no calia. El cos ja l'exercitaven amb la feina diària i les guerres i no tenien tantes manies amb estar guapos o no. La ment, poc creien que fos necessari tenir cura d'ella, en general. Els grans pensadors creien el contrari, pel que, a molts d'ells, els tractaven de bojos o de persones èbries. Particularment, crec que hem de tenir cura de les dues coses. Del cos, sobretot internament, per fora també, però només de què la pell no emmalalteixi, la resta, són manies i treure-quartos i cadenes esclavitzadores. A la ment, que per a jo, cos i ment són el mateix però amb manifestacions diferents, l'hem de cuidar sense límits. Ella és la que, en realitat, regeix el cos, i d'ell, rep informació per a fer els canvis necessaris. Allò de "MENT SANA EN UN COS SA" es va traduir així per a dominar al poble, en realitat és "COS SA EN UNA MENT SANA".

Necessitem tenir la nostra ment relaxada i prenen les decisions seriosament, No és que ella hagi permès que el virus ens ataqui, però ella pot fer que treballem per a què desaparegui i no ens faci més mal.

Que ens acompanyi una ment clara i seriosa.

Sinto petit. 04/05/2020

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dijous, 04 de Juny de 2020

Aquelles persones que critiquen a les que fem crítiques constructives, ens estan informant que tenen por que les nostres crítiques barrin el pas a les seues crítiques destructives, les quals, practiquen per a aconseguir formar una oligarquia. Sinto petit. 04/06/2020 Per a totes aquelles persones que em critiquen.

02 - Divendres, 29 d’Abril de 2011

Diu la lletra d'una cançó "Hi haurà algun dia en què tots al aixecar la vista veurem una terra que hi posi LLIBERTAT" Em pregunto que si l'etiqueta de llibertat que portarà aqueixa terra serà una simple etiqueta o serà l'anunci de què realment en aqueixa terra, la llibertat hi és present en tota la seua grandària. Avui em sento esclau de la meua depressió, demà, qui sap si hi haurà un demà.

Divendres 26 de Juny de 2020

Em nego a visitar grans obres arquitectòniques construïdes en temps passats, siguin religioses o no. Quan les miro, no veig bellesa ni grandiositat, tan sols hi veig la sang, la suor, la fatiga, el dolor, la mort de les persones esclaves, obligades a construir-ho per a la vanaglòria de les persones poderoses. El patiment d'elles, em fa patir en lloc de gaudir d'una hipotètica menyspreable bellesa. Sinto petit. 26/06/2020

01 - Dimarts, 26 d’Abril de 2011.

Ja sé que la solitud no sol ser una bona companya. Ja sé que ens deprimim perquè volem. Ja sé que al meu voltant hi ha molta gent que m'estima. Ja sé que fins i tot hi ha qui m'aima. Ja sé que recollim el fruït de el que hem sembrat. Xisclo, crido, gesticulo, ningú em sent, ningú em veu. Què és el que he sembrat? Sinto petit, 26/04/2011

GRACIAS, JOSÉ ANTONIO LABORDETA

HABRA UN DIA EN QUE TODOS, AL LEVANTAR LA VISTA, VEREMOS UNA TIERRA QUE PONGA LIBERTAD. 1. Hermano, aquí mi mano, será tuya mi frente y tu gesto de siempre caerá sin levantar huracanes de miedo ante la libertad. Haremos el camino en un mismo trazado, uniendo nuestros hombros para así levantar a aquellos que cayeron gritando libertad. 2. Tocarán las campanas desde los campanarios y los campos desiertos volverán a granar unas espigas altas, dispuestas para el pan; para un pan que en los siglos nunca fue repartido entre todos aquellos que hicieron lo posible  por empujar la historia hacia la libertad. 3. También será posible que esa hermosa mañana ni tú, ni yo, ni el otro la lleguemos a ver, pero habrá que forzarla para que pueda ser. Que sea como un viento que arranque los matojos, surgiendo la verdad, y limpie los caminos de siglos de destrozos contra la libertad.

AVUI , 17 de març 2011

Aimar és viure en llibertat. La llibertat és empresonada per la hipocresia. La hipocresia s’alimenta del “NO SABER” El “NO SABER” és la finalitat dels porucs. Els porucs viuen esclaus d’ells mateixos. La pròpia esclavitud és la negació a l’AMOR. Sinto petit, 10/02/2011, matinada