03-10-2020 Dissabte

 

3ª part  l'escrit "Carta a la solitud - Comentaris en un funeral"

(https://sintopetit.blogspot.com/p/carta-la-solitud-comentaris-en-un.html)

 

Fum, soroll, gent, blocs de formigó. Un món fred i calculador, absorbent, tot és un orgasme mecànic, enllaunat, barrejat amb tot. Tu i jo, companya solitud, insòlits, inseparables, insistents, abominables espectres errants, espectadors absorts de l’absurd, ens buidem de sentiments miserables i esclavitzadors, que ens mantenen encegats davant la putrefacció que produeix la menyspreable i inesgotable hipocresia.

 

Tanquem les portes a l’enveja, a l’egoisme, a la mentida, a la prepotència… al desamor i a la tristesa. Les obrim als grats records, teus i meus, que, encara que sent els mateixos, els veiem diferents, gairebé oposats, gairebé antagònics però que ens transporten a la mateixa sensació, lloc i moment. Les obrim a “L' AMOR”, sí, en majúscules, al que res se li demana, al que tot se li dóna, al que no entén res més que “D’AIMAR”, i es desentén del “VOLER” de la “LLÀSTIMA” de la “MALENCONIA ENTABANADORA”

 

Vull abandonar-te, companya solitud. No ho aconsegueixo, t’aferres a mi, em posseeixes, la teua tela d’aranya cobreix tot el meu ser. Ens convidem mútuament a concebre un nou món pels dos, un lloc on, tu i jo, solitud, puguem ser un sol ens, convivint amb altres persones, però també, lleials companys, participant d’un tot. Sinto petit. 25/01/1982

 

Dia de Saturn 03/10/2020