Passa al contingut principal

03-06-2020



Assegura't que el teu pitjor enemic no visqui entre les teues dues oïdes.
Llegit en la Web

Avui, dimecres, dia dedicat al déu MERCURI. Per als romans, exercia l'ofici d'intèrpret i missatger dels déus. Era el déu dels viatgers, del comerç, de l'eloqüència i dels lladres. Era l'homòleg del déu grec Hermes, del qual van copiar moltes coses. Sí, els lladres viatgen, comercien robant, i ho fan amb molta eloqüència. Res, a viure feliços i ja n'hi ha prou amb això.

En algunes ocasions, maleïm els ossos, de no sabem qui, tot ens surt malament i no som capaços de pensar que no hi ha cap enemic que ens faci la punyeta, sinó que naltres mateixos ens posem travetes. Decidim abandonar, sense deixar de maleir a uns enemics que no existeixen però que necessitem per a justificar la nostra... Tirar la tovallola o seguir endavant és una decisió teua. No busquis culpables i enemics fora teu, primer revisa allò que fas per a tu i després, segons vegis, fes el que et sembli més oportú. Enviar-te missatges i recomanacions encoratjadors, podria ser un gran pas per a poder seguir avançant.

Ara, en aquestes circumstàncies, no és el moment de llençar la tovallola, ho és de treballar fins on puguem, i més, per a superar la maleïda pandèmia. Que tinguis un gran amic i col·laborador en tu mateix, que faci que les teues penes, i les de la resta de les persones, es tornin alegries.

Sinto petit. Dia de MERCURI 03/06/2020


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dijous, 04 de Juny de 2020

Aquelles persones que critiquen a les que fem crítiques constructives, ens estan informant que tenen por que les nostres crítiques barrin el pas a les seues crítiques destructives, les quals, practiquen per a aconseguir formar una oligarquia. Sinto petit. 04/06/2020 Per a totes aquelles persones que em critiquen.

02 - Divendres, 29 d’Abril de 2011

Diu la lletra d'una cançó "Hi haurà algun dia en què tots al aixecar la vista veurem una terra que hi posi LLIBERTAT" Em pregunto que si l'etiqueta de llibertat que portarà aqueixa terra serà una simple etiqueta o serà l'anunci de què realment en aqueixa terra, la llibertat hi és present en tota la seua grandària. Avui em sento esclau de la meua depressió, demà, qui sap si hi haurà un demà.

Divendres 26 de Juny de 2020

Em nego a visitar grans obres arquitectòniques construïdes en temps passats, siguin religioses o no. Quan les miro, no veig bellesa ni grandiositat, tan sols hi veig la sang, la suor, la fatiga, el dolor, la mort de les persones esclaves, obligades a construir-ho per a la vanaglòria de les persones poderoses. El patiment d'elles, em fa patir en lloc de gaudir d'una hipotètica menyspreable bellesa. Sinto petit. 26/06/2020

01 - Dimarts, 26 d’Abril de 2011.

Ja sé que la solitud no sol ser una bona companya. Ja sé que ens deprimim perquè volem. Ja sé que al meu voltant hi ha molta gent que m'estima. Ja sé que fins i tot hi ha qui m'aima. Ja sé que recollim el fruït de el que hem sembrat. Xisclo, crido, gesticulo, ningú em sent, ningú em veu. Què és el que he sembrat? Sinto petit, 26/04/2011

GRACIAS, JOSÉ ANTONIO LABORDETA

HABRA UN DIA EN QUE TODOS, AL LEVANTAR LA VISTA, VEREMOS UNA TIERRA QUE PONGA LIBERTAD. 1. Hermano, aquí mi mano, será tuya mi frente y tu gesto de siempre caerá sin levantar huracanes de miedo ante la libertad. Haremos el camino en un mismo trazado, uniendo nuestros hombros para así levantar a aquellos que cayeron gritando libertad. 2. Tocarán las campanas desde los campanarios y los campos desiertos volverán a granar unas espigas altas, dispuestas para el pan; para un pan que en los siglos nunca fue repartido entre todos aquellos que hicieron lo posible  por empujar la historia hacia la libertad. 3. También será posible que esa hermosa mañana ni tú, ni yo, ni el otro la lleguemos a ver, pero habrá que forzarla para que pueda ser. Que sea como un viento que arranque los matojos, surgiendo la verdad, y limpie los caminos de siglos de destrozos contra la libertad.

AVUI , 17 de març 2011

Aimar és viure en llibertat. La llibertat és empresonada per la hipocresia. La hipocresia s’alimenta del “NO SABER” El “NO SABER” és la finalitat dels porucs. Els porucs viuen esclaus d’ells mateixos. La pròpia esclavitud és la negació a l’AMOR. Sinto petit, 10/02/2011, matinada