2ª
part l'escrit "Carta a la solitud -
Comentaris en un funeral"
(https://sintopetit.blogspot.com/p/carta-la-solitud-comentaris-en-un.html)
Dies de meditació al poble. La casa. Quatre pisos d’alçada. Tot sol,
tota la família a la ciutat. Ulls clucs i ment disposada a recordar moments,
llocs i dates…
… Ones acariciant les roques, murmuri que trenca la monotonia de
l'insistent silenci de l'obscura i trista nit que ho cobreix tot. Inquieta mar
que t’entrellaces amb l’obscuritat, on tu i jo ens anem perdent, confonent. On
tu i jo, companya solitud, ens entristim, ens tornem confidents, l’un de
l’altre, ens fem l’amor sense límits ni tabús, sense repòs, sense esperar un
final predictible. Simplement lliures, així, sense més.
Vent embolcallant els arbres, carregat de mil insòlits perfums, replet
d’insospitables històries d’odi i amor. I, tu i jo, companya solitud, ens
agafem de la mà, ens consolem mútuament, ens despullem al món i ens som
absolutament sincers. Les teues paraules mudes, són les meues. Les teues
mirades penetrants, també són les meues, meus són els silencis esquinçadors i
delators del nostre gairebé inconfessable amor.
Sinto petit. 25/01/1982
Dia de Venus a 02/10/2020
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada