01-12-2020 Dimarts

 

Carta a Adelaida 002 “A vegades ens miren” SEGONA PART
Sinto petit, 15/03/2016
 
No sé pas que m’ha dut fins aquest estat, ni com ni quan va començar tot això. Potser decepció, potser el fet d’haver estat molt mancat d’amor, potser por a reprendre la vida. Sí, reprendre la vida, doncs, la vida, és particular i l’anem fent dia a dia, segon a segon. A vegades, l’alentim al màxim, quasi l’aturem, fins que tornem a reiniciar aquest dia a dia, aquest segon a segon, sabent o no sabent per a què ni per què, solament anant construint vida per a no aturar-la, per a no obrir-li la porta a la dama vestida de negre i amb una gran dalla a les seues mans.
 
Recordant, més enllà dels anys, he de reconèixer que enyoro carícies, petons, abraçades, que sempre havia sentit, en aquells moments, com si ho haguessin fet amb sinceritat, i que ara, fins i tot, hi ha estones en què dubto de si tot era per pur interès. Aimar no és complicat però fem l’impossible per a què ho sigui. Ho envoltem tot de mercantilisme, fen palès allò de què “tant tens, tant vals”.
 
 
Dia de la Lluna  a 01/12/2020