01/11/2020
Carta a Adelaida 001 "Ens sentíem emparats per l'amor" TERCERA I ÚLTIMA PART
https://sintopetit.blogspot.com/p/carta-ladelaida-001-ens-sentiem.html
Sinto petit 16/12/2015
... I mentre això, i altres injustícies més, succeeix, milers de persones, com jo, parlaran d’estrelles, d’estels, d’amor i de dolçor, de tendresa i de pau. Milers de persones que tanquen els ulls al seu entorn, tanquen els sentiments a qui les estrelles, els estels, les paraules embadocadores no els alimenten, no els alleugeren les seues misèries. Persones que…
Segurament, et dic tota aquesta barreja de sentiments quasi oposats, perquè, jo, m’ho faig tot meu i pateixo. Perquè sé que a tu, aimada, t’ho puc explicar tot, ets el meu refugi, no per a amagar-me, sinó que per a cercar, amb serenitat, eines per a ajudar, per a posar el meu granet de sorra. Encara que m’erri i faci coses que fan errar.
De res em penedeixo. No hi ha res de què penedir-se. Res s’obté del penediment. Si et faig mal, estant en un moment de felicitat, per exemple, al penedir-me, et tornarà el moment de felicitat en què estaves quan et vaig fer mal? No. Hem de ser conseqüents de les nostres accions i assumir el que elles comporten i sent conscients de què no som ni millors ni pitjors, sinó que diferents. L’univers està fet de milions de partícules diferents. Quan comencem a classificar-les, com a millors o pitjors, és quan comencem a construir la nostra pròpia presó, la nostra pròpia esclavitud.
Sinto petit
Dia del Sol a 01/11/2020
Carta a Adelaida 001 "Ens sentíem emparats per l'amor" TERCERA I ÚLTIMA PART
https://sintopetit.blogspot.com/p/carta-ladelaida-001-ens-sentiem.html
Sinto petit 16/12/2015
... I mentre això, i altres injustícies més, succeeix, milers de persones, com jo, parlaran d’estrelles, d’estels, d’amor i de dolçor, de tendresa i de pau. Milers de persones que tanquen els ulls al seu entorn, tanquen els sentiments a qui les estrelles, els estels, les paraules embadocadores no els alimenten, no els alleugeren les seues misèries. Persones que…
Segurament, et dic tota aquesta barreja de sentiments quasi oposats, perquè, jo, m’ho faig tot meu i pateixo. Perquè sé que a tu, aimada, t’ho puc explicar tot, ets el meu refugi, no per a amagar-me, sinó que per a cercar, amb serenitat, eines per a ajudar, per a posar el meu granet de sorra. Encara que m’erri i faci coses que fan errar.
De res em penedeixo. No hi ha res de què penedir-se. Res s’obté del penediment. Si et faig mal, estant en un moment de felicitat, per exemple, al penedir-me, et tornarà el moment de felicitat en què estaves quan et vaig fer mal? No. Hem de ser conseqüents de les nostres accions i assumir el que elles comporten i sent conscients de què no som ni millors ni pitjors, sinó que diferents. L’univers està fet de milions de partícules diferents. Quan comencem a classificar-les, com a millors o pitjors, és quan comencem a construir la nostra pròpia presó, la nostra pròpia esclavitud.
Sinto petit
Dia del Sol a 01/11/2020
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada