Passa al contingut principal

01-06-2020



Per evitar les crítiques, no facis res, no diguis res, no siguis res.
Elbert Hubbard

Avui, dia dedicat a la deessa "LLUNA" o "SELENE" segons on ho mirem, a la mitologia romana, o en la grega. La Lluna representa el poder femení, és la Deessa Mare, Reina del Cel en algunes mitologies. Doncs que ens doni una bona lluna i puguem viure millor.

Justament ahir, repassava certes converses i actituds d'algunes persones cap a jo, i em va venir al cap el següent pensament: "Només no accepten crítiques, aquelles persones que tenen por que els hi descobreixin les seues limitacions" 30/5/2020. Ja sé que som unes quantes les persones que tenim fama de criticar-ho tot. ¿I? La crítica és una opinió del que veus, escoltes i captes. Si pot ser, per a construir. Tot evoluciona i involuciona contínuament. Si no acceptem la crítica, ens quedem estancats, posem un fre a tot i entrem en contradicció amb la vida. Quedem limitats a ser especialistes en qualsevol tema absurd, i sense cap rellevància, que en lloc de beneficiar-nos ens fa més dèbils, més fràgils.

Podem criticar a tot un equip sanitari, a polítics i a qui se salta les normes de la pandèmia, fem-ho, però sempre des de la intenció d'aportar per a construir. Això sí, aquesta crítica, sense el nostre treball, en concordança amb el que ens diuen, no serveix de gran cosa, o de res. Que la crítica sigui una eina per a construir un món millor i no una arma per a destruir.

Sinto petit. Dia de la deessa lluna 01/06/2020

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dijous, 04 de Juny de 2020

Aquelles persones que critiquen a les que fem crítiques constructives, ens estan informant que tenen por que les nostres crítiques barrin el pas a les seues crítiques destructives, les quals, practiquen per a aconseguir formar una oligarquia. Sinto petit. 04/06/2020 Per a totes aquelles persones que em critiquen.

02 - Divendres, 29 d’Abril de 2011

Diu la lletra d'una cançó "Hi haurà algun dia en què tots al aixecar la vista veurem una terra que hi posi LLIBERTAT" Em pregunto que si l'etiqueta de llibertat que portarà aqueixa terra serà una simple etiqueta o serà l'anunci de què realment en aqueixa terra, la llibertat hi és present en tota la seua grandària. Avui em sento esclau de la meua depressió, demà, qui sap si hi haurà un demà.

Divendres 26 de Juny de 2020

Em nego a visitar grans obres arquitectòniques construïdes en temps passats, siguin religioses o no. Quan les miro, no veig bellesa ni grandiositat, tan sols hi veig la sang, la suor, la fatiga, el dolor, la mort de les persones esclaves, obligades a construir-ho per a la vanaglòria de les persones poderoses. El patiment d'elles, em fa patir en lloc de gaudir d'una hipotètica menyspreable bellesa. Sinto petit. 26/06/2020

01 - Dimarts, 26 d’Abril de 2011.

Ja sé que la solitud no sol ser una bona companya. Ja sé que ens deprimim perquè volem. Ja sé que al meu voltant hi ha molta gent que m'estima. Ja sé que fins i tot hi ha qui m'aima. Ja sé que recollim el fruït de el que hem sembrat. Xisclo, crido, gesticulo, ningú em sent, ningú em veu. Què és el que he sembrat? Sinto petit, 26/04/2011

GRACIAS, JOSÉ ANTONIO LABORDETA

HABRA UN DIA EN QUE TODOS, AL LEVANTAR LA VISTA, VEREMOS UNA TIERRA QUE PONGA LIBERTAD. 1. Hermano, aquí mi mano, será tuya mi frente y tu gesto de siempre caerá sin levantar huracanes de miedo ante la libertad. Haremos el camino en un mismo trazado, uniendo nuestros hombros para así levantar a aquellos que cayeron gritando libertad. 2. Tocarán las campanas desde los campanarios y los campos desiertos volverán a granar unas espigas altas, dispuestas para el pan; para un pan que en los siglos nunca fue repartido entre todos aquellos que hicieron lo posible  por empujar la historia hacia la libertad. 3. También será posible que esa hermosa mañana ni tú, ni yo, ni el otro la lleguemos a ver, pero habrá que forzarla para que pueda ser. Que sea como un viento que arranque los matojos, surgiendo la verdad, y limpie los caminos de siglos de destrozos contra la libertad.

AVUI , 17 de març 2011

Aimar és viure en llibertat. La llibertat és empresonada per la hipocresia. La hipocresia s’alimenta del “NO SABER” El “NO SABER” és la finalitat dels porucs. Els porucs viuen esclaus d’ells mateixos. La pròpia esclavitud és la negació a l’AMOR. Sinto petit, 10/02/2011, matinada