Carta
per a l’Emilia - 003, “Xiuxiuejo el teu
nom, a poc a poc.” QUINTA I ÚLTIMA PART.
25/06/2017
...Sí, la lluita, la sang, les ferides, les morts de totes aquelles
persones que formàvem part d'aquell exèrcit sense armes, tallar carrers i carreteres,
les corredisses davant dels "grisos" i un llarg etc. van ser els
fonaments d'una societat, l'actual, on els perjudicis sexuals quasi estan
desapareguts, on la llibertat d'expressió, la llibertat de vestir i ser, etc.
tenen una solidesa mai aconseguida. No em dolen els cops i els martiris que
vaig rebre d'aquells titelles del gran dictador. Per un costat, em sento
orgullós d'haver format part d'aquell exèrcit sense armes, però, per una altra
part, em dol com s'està perdent tot allò aconseguit amb sang suor, llàgrimes,
patiments extrems i, fins i tot, morts violentes, com la teua i la del nonat,
em dol veure el menyspreu dels que ara podrien treballar pel benestar social i
jeuen al sofà amb una "birra", un "porrete" i ... Sí, aquest
menyspreu cap a aquesta lluita dels anys 60/70 en benefici del poble planer,
sobretot, em dol.
Xiuxiuejo, a poc a poc, el teu nom, no sigui que la grisor reïxi del
davall del blau marí, i tothom tornem a patir més encara. Xiuxiuejo el teu nom,
a poc a poc, perquè al nostre sentiment no li calen cridòries. No puc deixar
d'aimar-te, ara i sempre.
Dia de Venus a 01/01/2021
25/06/2017
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada